En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
cartutxo
Cites CTILC, entre altres: Marian Vayreda, Prudenci Bertrana, Joan Sales, Josep Vallverdú (tot singulars).
En Francesc Vallverdú constata a L'escriptor català i el problema de la llengua (1968) l'ús que Sales en fa: "És molt àmplia la llista de vulgarismes --genuïns o de fa temps assimilats-- que Sales incorpora: istiu, cartutxo, decepcionar, enterro, pistonuda, cine, sunyer (per somier), palmatòria, dimontris, quadro, etc.. A remarcar que el 1956 Sales ja usava mots com fondo, -a, viudo, -a, moreno, etc., que posteriorment han passat al diccionari com a mots secundaris." [En Joan Solà ja consignava les observacions d'en Vallverdú a Del català incorrecte...]
En Coromines diu: "Cartutxo [1803, Belv., Lab. 1839], del cast. cartucho [1588], adaptació del fr. cartouche, que per la seva banda ho fou de l'it. cartoccio" (DECat, II, 599b39-42)
També al dicc. d'en Pere Antoni Figuera del 1840.
Forma no reclamada per Silencis del DIEC.
Acceptat només cartutx al DIEC2, el GDLC, etc., i fins i tot a l'ésAdir. Aquesta "o" nefanda, com diria en Coromines!