Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

allargo

Diria que és la forma espontània més popular amb el sentit de 'cable elèctric suplementari amb connectors per fer arribar el corrent més enllà d'on hi ha l'endoll de paret'. Amb aquest mateix sentit també m'és familiar allarguis d'Osona, una variant que en Coromines inclou al DECat com a terme de modistes amb el sentit de 'marge en una vora d'un vestit' o altres de semblants. Amb aquest sentit tèxtil la norma només admet allargs, però el DCVB també inclou allargos.

Al DDLC, allargo remet a allarg, però quasi totes les cites de l'entrada allarg són amb o, tant en sing. com en pl.

La Viquipèdia inclou el neutre allargador elèctric, i el Termcat allargador a seques.

El dicc. d'en López del Castillo només recull allargador, que en el seu moment havia inclòs el Gran Larousse Català i prou. El GEst no en diu res

És més que dubtós que allargo subst. sigui un calc del castellà. Pot ser una simple reducció del plural al singular, a l'estil de trasto o de misto, en què la o fa de crossa fonètica per evitar una acumulació seguida de consonants difícils de pronunciar (-sts, -rgs). També es podria tractar d'una substantivació de la primera persona del singular del verb allargar (allargo), o bé d'una contracció d'un imperatiu allarga-ho (allarg'ho). En tot cas, és un fet que el DRAE no inclou alargo com a substantiu en cap accepció.

En Josep-Lluís Carod-Rovira ja ho comentava en un article publicat a Nació Digital el 9-IV-2015: "He cercat el mot al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i no hi apareix. Sí que, en canvi, surt al diccionari dialectal Alcover-Moll, si bé només en la forma plural: "allargos". I ho defineix com “allò que serveix per a allargar una cosa”. Ja se sap que els diccionaris, a totes les llengües del món, contenen alguns mots inexistents, vull dir que són el resultat d’algun error o un simple caprici d’algun filòleg, sense cap arrelament a la comunitat lingüística i, contràriament, deixen de figurar-hi paraules que són ben vives i usuals entre els parlants i que no sempre són, necessàriament, un barbarisme procedent d’un altre idioma. He mirat el diccionari de la Real Academia i “alargo” no hi apareix si no és com a primera persona del present d’indicatiu del verb corresponent, exactament igual que en català, però no pas com a substantiu. Per aquests verals, però, sempre hem dit “allargo” al bocí de cable elèctric que fem servir quan, en no poder arribar a l’endoll amb el cable de l’aparell que hi volem connectar, perquè fem curt, ens en cal un altre per accedir al corrent elèctric."