Qüestions puntuals de llengua: amurallar, ajardinar et al

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

És discutible que aquestes formes, variants d'ús corrent en català de les formes normatives respectives emmurallar i enjardinar, siguin d'influència castellana. En aquests dos verbs en concret, sembla que l'ús espontani tendeix naturalment a la forma amb el prefix a-. No és qüestió de condemnar-les a la lleugera, bé com a "castellanisme" o bé perquè no les accepta la normativa, perquè es tracta d'un cas com com allitar/enllitar, en què el diccionari normatiu i la gramàtica sí que accepten la parella de variants.

Al DECat, en Coromines no diu res sobre ajardinar/enjardinar, però sí sobre els verbs fets a partir de muralla: "Fins avui [murar] continua essent un mot ben popular a Mallorca, mentre que en cat. central diem amurallar" (V, 848a29-31) "Murallar [DTo. 1647, i V. 1518 supra] o amurallar [SLitCosta, Lab. 1888], rar emmurallar." (V, 848b27-29)

El DDLC reflecteix l'ús de totes dues variants de tots dos verbs, i també dels seus derivats: ajardinat/enjardinat, ajardinament/enjardinament, etc. També se'n fa ressò el CTILC, que pel que fa a enjardinament no aporta cap cita però en canvi n'aporta dues d'ajardinament; pel que fa a ajardinat, les cites són de pes: Vinyoli, Sanchis Guarner, Pla, Josep Lleonart (1914), Oriol Bohigas (arquitecte), etc.

L'ésAdir els dóna com a inadmisibles tots dos sense explicacions. No en diuen res ni Del català incorrecte..., Parlem-ne, el GEst ni el dicc. d'en López del Castillo.

P.S. Un cas anàleg és afiligranar, amb els seus derivats, no inclosos al DIEC2. El DECat, seguint el DCVB, recull afiligranar i afiligranament. El DDLC també recull les formes amb a- com a variants secundàries. Al CTILC, d'afiligranar o afiligranat hi ha cites de: Pons i Massaveu, Narcís Oller, Sagarra, Pla, Sebastià Gasch, Carles Pi i Sunyer, Sanchis Guarner, Enric Valor, Jaume Cabré.

P.S. Un altre argument a favor de la parella murallar/amurallar és la presència (real i al diccionari normatiu) de la parella paredar/aparedar (paredar acc. 2 = aparedar acc. 1). No polir aquests petits però importants detalls és mostra de deixadesa o de falta de criteri científic, i diu ben poc d'una institució que pretén ser autoritat.

P.S. Bombat (i bombar). Amb els sentits de 'convex' o 'bombat'. Sí al DCVB ('convex'), també al DDLC (cites d'en Narcís Oller i d'en Josep-Sebastià Pons, entre altres. També ho fa servir en Coromines al DECat (abombat, II, 608a47).