Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

carinyo, carinyós

No al DIEC2, sí al DDLC i al DCVB (on carinyo és qualificat de "castellanisme inadmissible"). En Coromines es limita a constatar que és castellanisme, com una realitat, i, implícitament, com un de tants que s'han acabat incorporant a la parla (perquè quan en considera condemnable algun ho fa explícit): "castellanismes, veg. DCEC I, 685-6 (CARIÑO)" (DECat, II, 575b59-60)

L'ésAdir els considera admisibles de forma restringida, en registres col·loquials. També l'Optimot, a la fitxa que els dedica (És correcte 'carinyo' en català? - Optimot, consultes lingüístiques), en reconeix la legitimitat d'ús en registres col·loquials i familiars.

La fitxa de Neolosfera (https://neolosfera.wordpress.com/2014/07/11/carinyo/) també n'abona l'ús en aquests àmbits d'ús.

En Josep Lacreu hi ha dedicat un article raonat arran de l'admisió d'aquests mots al DNV el 2016:

La llengua necessita carinyo – Pren la paraula - Red | Levante-EMV
red.levante-emv.com/joseplacreu/2016/11/25/la-llengua-necessita-carinyo/
25 de nov. 2016 - La llengua és un codi usat per milions de persones que cada dia, normalment de manera inconscient, hi introduïxen lleus alteracions: una ...