No al DIEC2, sí al DDLC i al DCVB (on
carinyo és qualificat de "castellanisme inadmissible"). En Coromines es limita a constatar que és castellanisme, com una realitat, i, implícitament, com un de tants que s'han acabat incorporant a la parla (perquè quan en considera condemnable algun ho fa explícit): "castellanismes, veg.
DCEC I, 685-6 (
CARIÑO)" (DECat, II, 575b59-60)
L'ésAdir els considera admisibles de forma restringida, en registres col·loquials. També l'Optimot, a la fitxa que els dedica (
És correcte 'carinyo' en català? - Optimot, consultes lingüístiques), en reconeix la legitimitat d'ús en registres col·loquials i familiars.
La fitxa de Neolosfera (https://neolosfera.wordpress.com/2014/07/11/carinyo/) també n'abona l'ús en aquests àmbits d'ús.
En Josep Lacreu hi ha dedicat un article raonat arran de l'admisió d'aquests mots al DNV el 2016:
La llengua necessita carinyo – Pren la paraula - Red | Levante-EMV
red.levante-emv.com/joseplacreu/2016/11/25/la-llengua-necessita-carinyo/
25 de nov. 2016 - La
llengua és un codi usat per milions de persones que cada dia,
normalment de manera inconscient, hi introduïxen lleus alteracions:
una ...