Qüestions puntuals de llengua: inalàmbric

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

És evident que es tracta d'un castellanisme flagrant, però és d'ús correntíssim. També és cert, d'altra banda, que es pot substituir per "sense fil", si més no quasi sempre.

Ara bé: "sense fil" és un calc de l'anglès wireless, de la mateixa que "sense sostre" o "sense casa" ha nascut a partir de homeless. Quan aquests calcs de l'anglès funcionen amb valor adjectival/adverbial, no es pot dir que es cometi cap atemptat contra la naturalitat del català; però la cosa canvia quan el terme se substantiva. Un "inalàmbric" amb el sentit de 'dispositiu de telefonia sense fil' pot ser un castellanisme (com tants d'altres que el català ha incorporat al llarg dels segles, tal com el castellà ha incorporat catalanismes flagrants com capicúa i no se n'exclamen), però funciona de forma impecable dintre del sistema lingüístic català. En canvi, el mot sense-sostre substantiu és una violació de l'estructura de la llengua, tal com ho serà (o ja ho és) un sensefil substantiu que, sense voler ser llepafils, trobo molt menys català que inalàmbric.

L'Optimot hi dedica una fitxa condemnant-ho, l'ésAdir també ho considera inadmisible, i el DDLC d'en Joaquim Rafel no ho inclou (tot i que al seu Diccionari de freqüències sí que hi apareix).

Unes quantes ocurrències (a Google Llibres), de més de vint anys enrere.

-Jordi Arbonès: Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó: - Pàgina 612 (carta del 8-III-1992)
-Emili Rosales (1997): Els amos del món - Pàgina 89 (1997)
-Papers: Revista de Sociologia (1992): Papers - Volums 38-39 - Pàgina 11 (1992)
-Alícia Casals (enginyera industrial i informàtica): Ajuts tecnològics per a disminuïts físics - Pàgina 132 (1998)
- Quaderns del Consell de l'Audiovisual de Catalunya "No parlo, és clar, de la seva modesta introducció a les aules com a font d'informació, tal com hi han entrat també altres noves tecnologies com ara els micròfons inalàmbrics. Em refereixo al llenguatge televisiu sobretot com a eina de ..."
(1998)
-Joan Solà a l'article "Gran i gros I" (Avui, 4-XII-2003), publicat a Plantem cara (p. 193), que en Ruaix consigna però condemna a "Dubtes de lèxic", Llengua Nacional 88.