Té raó essencialment en Gabriel Bibiloni, juntament amb molts d'altres, a dir que eixugar és 'llevar humitat superficial adquirida (el cos, els plats)' i assecar és 'llevar o perdre humitat interior natural (fruita, etc)'. En aquest sentit, l'ús correcte i tradicional de assecador només és el dels llocs on es posen coses a secar (cast. secadero).*
Dit
això, el mal ús del verb, i sobretot del substantiu aplicat als
aparells que serveixen esp. per eixugar la roba o els cabells, ha fet
tant camí que és pràcticament impossible tirar enrere. L'intent
d'introduir eixugacabells, construït segons el patró de eixugamans, i incorporat al GDLC, la GEC i altres obres de consulta, no ha fet recular assecador de cabells, assecador de mans ni assecadora de roba, entre altres.
Encara que només fos de forma testimonial, estaria bé que el DIEC2 incorporés eixugacabells, i fins i tot ho posés com a entrada principal, i deixar que l'ús decidís (encara que la cosa sembli estar dada i beneïda)
*Bibiloni: Quan l’autoritat s’asseca, 20-IV-2005, i Que la llengua no s’assequi, ni el seny dels seus responsables, 17-X-2005, on es queixa també del fet encara més greu que s.v. assecar no s'hagi suprimit l'ex. Poseu la roba estesa al sol perquè s’assequi (que encara hi és el 10-VI-2017 tot i les modificacions que s'han fet al dicc. normatiu des d'aleshores).
P.S. 30-VI-2024. L'ex. esmentat aquí sobre mateix es manté