Qüestions puntuals de llengua: mono 'peça de vestir' i 'síndrome d'abstinència'

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

Especialment de mecànic o de pilot de cotxe, de moto o d'avió. No és clar que hagi de ser inadmisible amb el sentit de 'granota'. No n'he seguit la història, però aquest "mono" podria ser una abreviatura com la dels reproductors musicals monofònics coneguts popularment com a mono (DIEC2).

En portuguès en diuen monopeça, tot i que és veritat que en portuguès del Brasil en diuen macacão (literalment 'mico gros'). Això abonaria que l'origen del terme fos per l'aspecte que adquireix la persona vestida amb aquesta peça de roba i no per les característiques de la peça com a peça única de vestir.

Sigui com sigui, és un fet que es diu molt, amb fonètica completament catalana (a diferència del terme acceptat que es refereix a l'equip musical). Al DDLC apareix (acc. 2) amb cita del 1974. Amb el sentit de 'vestit de submarinista', l'Antoni Ribera Jordà el fa servir en un relat publicat el 1954.

P.S. Veig que l'Albert Pla ja va escriure l'article Mono de mono el setembre del 2010 reclamant que s'acceptés el terme com a correcte amb els sentits 'peça de vestir', 'síndrome d'abstinència' i 'mico', i encara esperem.

P.S. amb el sentit de 'síndrome d'abstinència', incorporat al DIEC2 el juliol del 2024.