Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

donar llargues

Al DCVB, allargues remetent a allargos, on hi ha cita de l'Emili Vilanova. Al DIEC2, donar allargues a una cosa remetent a donar allargs a una cosa. Al DDLC, íd. respecte a la parella allargues/allargs però amb la diferència que consigna l'ús de llargues amb aquest sentit de 'dilació', amb una cita del 1974 i una de la Víctor Català del 1951.

Al DDLC, una cita del 1912, una del 1929 i una de la Maria-Antònia Oliver, entre altres.

V. també llargues ("nom femení plural") al CTILC.

D'ús corrent. Contracció normal, que no és forçós que sigui per influència del castellà. A Del català incorrecte... d'en Solà trobo que en Joan Bardina (c. 1907), dintre de la seva llista de "barbarismes", desaconsella dilació i aconsella en canvi la parella llargues/allargues.