Combinació absent al DIEC2 i al DCVB. Al DDLC/CTILC sí que apareix recollit: cita de l'Oller del 1885 amb parar, i de Carner del 1918, Sagarra del 1932 etc. etc. amb aturar
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
aturar-se a pensar, parar-se a pensar
Posted by
Xavier Pàmies
recader, -a 'transportista, ordinari'
És veritat que ordinari és el terme genuí i tradicional, però actualment és pràcticament mort en cat. central, i pot dur a equívoc. En Coromines, tot i advocar per la recuperació d'ordinari en la llengua comuna, considera recader un “castellanisme tolerable” al DECat.
ésAdir l'etiqueta de "no normatiu", i DCVB el recull posant-li la de "castellanisme".
CTILC: cites d'en Pla (1947) i d'en Modest Urgell (1898).
ARCA: una ocurrència "la recadera" en una Renaixensa del 1872; "un recader" a Lo Gay Saber del 15-II-1878, p. 9.
Posted by
Xavier Pàmies
molt mala sang
"Tenir molt mala sang", "Fer-se molt mala sang"; i també amb altres intensius: "No et facis tan mala sang!"
Consultant el Google trobo també, sempre respecte a aquesta combinació fossilitzada relativa al caràcter (mala sang), la forma amb intensiu femení: "tanta mala sang", "molta mala sang". En textos literaris que trobo a Google Llibres, però (que són escassos), domina el masculí (Josep Pla, Pere Ortís, el traductor Jordi Arbonès en una carta, un text d'en Xirinachs; també el Patufet del 20-VIII-1937 [p. 784 , ARCA]).
La diferència d'intensiu és sintàctica: l'un és adjectiu femení, mentre que l'altre és adverbial.
A partir d'aquí la cosa queda més clara. Mala sang 'caràcter' és una combinació estereotipada antiga; però també ho és (molt/tan) mala sang, perquè l'intensiu determina l'adjectiu mala; és a dir, que el significat no és 'quanta sang mala!' sinó 'quina sang tan mala'. "Molta mala sang" i "tanta mala sang", doncs, no són proverbials, i no poden referir-se al caràcter.
Posted by
Xavier Pàmies
l'última cosa que + verb, calc de "the last thing..."
A falta de més material (a l'ésAdir no en sé trobar cap referència), poso aquí les traduccions que tinc incorporades a la meva llista anglès-català:
"the l. thing to (do...) – el que sobretot no has de (fer), el que no has de (fer) de cap manera, el que no has de (fer) mai de la vida, el que no has de (fer) per res del món... (the l. thing she wanted... ‘el que no volia per res del món...’,‘el que no volia de cap manera...’; ‘la cosa que més desitjava era que no...’) / the l. thing I expected – la cosa que menys m’esperava; una cosa que no m’esperava de cap manera (alternatives a la trad. literal del dicc.) / the l. thing I need is a fight – només em faltava barallar-me (quan la baralla ja té lloc, esp. després d’altres incidents desafortunats)"
Posted by
Xavier Pàmies
de per aquí
Optimot
Un cas de contacte de preposicions força freqüent, i antic. El trobo al baró de Maldà (finals del XVIII), Pitarra, etc. etc. (Google Llibres)
Un cas de contacte de preposicions força freqüent, i antic. El trobo al baró de Maldà (finals del XVIII), Pitarra, etc. etc. (Google Llibres)
Posted by
Xavier Pàmies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)