"Tenir molt mala sang", "Fer-se molt mala sang"; i també amb altres intensius: "No et facis tan mala sang!"
Consultant el Google trobo també, sempre respecte a aquesta combinació fossilitzada relativa al caràcter (mala sang), la forma amb intensiu femení: "tanta mala sang", "molta mala sang". En textos literaris que trobo a Google Llibres, però (que són escassos), domina el masculí (Josep Pla, Pere Ortís, el traductor Jordi Arbonès en una carta, un text d'en Xirinachs; també el Patufet del 20-VIII-1937 [p. 784 , ARCA]).
La diferència d'intensiu és sintàctica: l'un és adjectiu femení, mentre que l'altre és adverbial.
A partir d'aquí la cosa queda més clara. Mala sang 'caràcter' és una combinació estereotipada antiga; però també ho és (molt/tan) mala sang, perquè l'intensiu determina l'adjectiu mala; és a dir, que el significat no és 'quanta sang mala!' sinó 'quina sang tan mala'. "Molta mala sang" i "tanta mala sang", doncs, no són proverbials, i no poden referir-se al caràcter.