tag:blogger.com,1999:blog-1059175313400315062024-03-18T07:54:08.439-07:00Qüestions puntuals de llenguaEn aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")Unknownnoreply@blogger.comBlogger575125tag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-61575121542825087292024-03-18T07:53:00.000-07:002024-03-18T07:53:26.303-07:00tessitura 'situació' i 'disposició d'esperit'<p><span style="font-size: medium;">Aquests dos sentits no apareixen recollits a DCVB, DIEC2 ni GDLC. Amb el de 'situació' (combinat esp. amb <i>trobar-se</i> o amb <i>posar-se</i>) apareix al DDLC, amb cites d'en Carles Soldevila (1927) i Narcís Oller (1906). L'acc. 'disposició d'esperit' apareix al DECat.</span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-29432705541779872752024-03-12T09:19:00.000-07:002024-03-12T09:19:18.174-07:00rebrincar-se, rebrincada<p> <span style="font-size: medium;">DECat:<br /><br /> “La forma popular [de <i>revinclar</i>] és pertot <i>reblincar</i>, o bé lleus variants” (IX, 289<i>b</i>22-23)<br /><br />“<i>Rebrincar-se</i> ‘retòrcer-se’ [...] <i>DAg</i>.” (IX, 289<i>b</i>34-36)<br /><br />“En particular: les <i>rebrincoles</i> del camí, freqüent en les guies excursionistes d’Artur Osona i CAugTorras” (IX, 289<i>b</i>47-48)</span></p><p> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-23703167696273047612024-02-18T01:04:00.000-08:002024-02-18T01:04:54.163-08:00qualsevols<p> <a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjJ2vWBv7SEAxUA87sIHQL6A54QFnoECA0QAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.ara.cat%2Fopinio%2Fplural-qualsevol_129_2461071.html&usg=AOvVaw3_yVbJ7xhxOofZ-0ow-WeU&opi=89978449"><br /><span style="font-size: medium;">El plural de 'qualsevol' </span></a><span style="font-size: medium;">(Albert Pla Nualart)<span></span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span>DCVB: "</span>En el llenguatge vulgar és freqüent la formació d'un plural analògic amb -<i>s </i>al final del compost: <i>qualsevols </i>(<span class="estreta"><i>Per qualsevols crims e excesos</i>, </span>doc. a. 1370, ap. Hist. Sóller, <span class="versaleta">ii, </span>23; <span class="estreta"><i>Fets fins avuy per qualsevols persones</i>, </span>doc. any 1689, ap. Segura HSC 282<span> [...]" </span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span>Moltíssimes ocurrències en textos antics (v. Google Llibres) i s. XIX (des del 1833 al CTILC, també Google Llibres). Cites al CTILC: Narcís Oller, Antoni de Bofarull, Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Carles Pi i Sunyer, Carles Soldevila, Josep Carner, Joan Alcover, Jaume Vidal Alcover, etc.</span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span>DECat: "</span><span class="tLgi0"><span>el plural es feia com <i>quals se vol</i> (escrit <i>qualssevol</i>) [...] però hom escrivia habitualment <i>qualsevol</i> (“--- altres qualsevol persones ---", Rubió, l. c., doc. 214); endemés, un plural analògic <i>qualsevols</i> (avui molt difós en el llenguatge parlat) també es troba esporàdicament en escrits antics: un ex. de 1370 i [un] altre de 1689 en AlcM; notem a més: “--- <i>qualsevols</i> mercaderies que pugan venir de França” (a. 1628 [...])” (VI, 889<i>b</i>7-17)" [Article redactat per en Gulsoy.]</span></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-70590312994580151172024-02-16T09:21:00.000-08:002024-02-16T09:21:01.397-08:00salvetat<span style="font-size: medium;">Sembla que estigmatitzat incorrectament com a castellanisme; no DIEC2, però sí DCVB i DECat, on diu que ja en Llull va fer servir el terme i esmenta una locució medieval que el conté. També DECat: "Salvetat [Llull], fermança de salvetat era una garantia que donava el venedor al comprador, per a seguretat" (VII, 636<i>a</i>49-51)<br /></span><br /><br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-69275979136229659422024-02-09T05:29:00.000-08:002024-02-09T05:29:46.227-08:00rabiar<p><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:DoNotShowRevisions/>
<w:DoNotPrintRevisions/>
<w:DoNotShowMarkup/>
<w:DoNotShowComments/>
<w:DoNotShowInsertionsAndDeletions/>
<w:DoNotShowPropertyChanges/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: medium;">‘enrabiar-se, posar-se furiós’; DCVB, DDLC, dicc. Enciclopèdia; no DIEC2</span></p><p><span style="font-size: medium;">Sí ésAdir; reclamat pel blog "Silencis del DIEC"</span></p><p><span style="font-size: medium;">Al DECat es documenta de mitjan s. XV (<i>Curial</i>)<br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-36319878159041846222024-02-07T10:54:00.000-08:002024-02-07T10:55:34.718-08:00gos d'aigües<p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif;">Pons i Massaveu [<i><a href="https://books.google.es/books?id=1_3SNP5CFZQC&q=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&dq=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwiE3dTS8ZmEAxUMhv0HHYs6D004FBDoAXoECA0QAg"><span style="color: blue; text-decoration: none; text-underline: none;">L'auca de la Pepa</span></a></i></span>,
1893]</span><span style="font-size: medium;">; Pin i Soler; la Víctor Català a <i>La
Mare-Balena</i> [DDLC s.v. <i>gos</i>]; un <i><a href="https://books.google.es/books?id=2NtGAAAAMAAJ&q=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&dq=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwi0iveL8ZmEAxVwhf0HHUCDDWQ4ChDoAXoECAkQAg"><span style="color: blue; text-decoration: none; text-underline: none;">Papitu</span></a></i>
del 1908; Carles Riba [<i><a href="https://books.google.es/books?id=93MnAAAAMAAJ&q=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&dq=%22gos+d'aig%C3%BCes%22&hl=ca&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwi0iveL8ZmEAxVwhf0HHUCDDWQ4ChDoAXoECBAQAg"><span style="color: blue; text-decoration: none; text-underline: none;">Obres completes:
Poesia i narrativa</span></a></i>]; Puig i Ferreter; Pla; etc. [tots Google Llibres]</span></p><p><span style="font-size: medium;">DECat, IV, 578<i>a</i>4 </span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-91150164054318071712024-01-29T03:31:00.000-08:002024-01-29T03:34:14.190-08:00a la llum de (fig.)<p><span style="font-size: medium;"><a href="https://www.cdlpv.org/fitxes/a-la-llum-de/">Fitxa COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ</a> </span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-64539055539086457322024-01-27T10:24:00.000-08:002024-02-07T10:56:49.211-08:00apreci<p> <span style="font-size: medium;">DECat:</span></p><p class="Bf-lX NiZ3g" data-pm-slice="1 1 []" dir="auto" id="23nb8" style="text-align: initial;"><span style="font-size: medium;"><span>"no <i>DFa</i>., però em sembla ben acceptable, com també opina Carner" (VI, 808<i>a</i>15-19)</span></span></p><p><span style="font-size: medium;"> V. </span><span style="font-size: medium;"><i><a href="https://questionspuntualsdellengua.blogspot.com/2021/11/despreciar-vs-apreciar.html">despreciar</a></i></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-13950079021035714232024-01-20T09:22:00.000-08:002024-01-20T09:22:19.436-08:00padastre, madastra<p><span style="font-size: medium;">DECat: </span></p><p><span style="font-size: medium;">"<span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span><i>Padastre</i>: aquesta és, sens dubte, la forma pròpiament catalana: i no sols la que ha predominat des d’antic, sinó la que mereix la preferència, i la que està destinada a imposar-se a tothom, el dia que ens decidim a girar l’esquena als prejudicis castellans, i a preocupacions ultra-llatinitzades.” (VI, 279<i>a</i>34-39) </span></span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-6nae"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr" style="font-size: medium;"><span> </span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-f8um4"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr" style="font-size: medium;"><span>“Les opinions són favorables a la forma sense <i>r</i> en totes les terres de llengua catalana. De fet en el Princ. se sent <i>pәdástrә</i> pertot, almenys en cat. or., tant que no sols a Bna., Maresme, Girona-Emp., sinó enlloc jo no recordo haver sentit mai altra cosa (amb alguna rara excepció, mai rústica, d’alguna persona imbuïda de preceptes); [...] a Menorca tan forta deu ser la consciència que la forma catalana és amb<i> d</i> sense <i>r</i>, que <i>FebrCard</i>. posa costat per costat <i>padastre</i>/castellà <i>padrastro</i> [...]. Entre els valencians [...] EnrValor rebutja <i>padrastre</i> oposant-hi <i>padastre</i> com “el que diuen ells” (c. 1950).” (VI, 279<i>a</i>48-b4) </span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-3gomb"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr" style="font-size: medium;"><span> </span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-fb6ht"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr" style="font-size: medium;"><span>“Una altra violència és la dels “descastellanitzadors a ultrança” que obeint a la forma pare volien fer-ne <i>parastre</i> (Carles Ros, Careta), però això és arbitrari del tot.” (VI, 279<i>b</i>22-25)</span></span></p><div data-hook="rcv-block6" type="paragraph"></div><div class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-94g4f"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span><br role="presentation" /><br /></span></span></div><p>"<br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-3976257079995123422024-01-14T22:34:00.000-08:002024-01-14T22:34:15.970-08:00cuidar, descuidar, descuidat<p><span style="font-size: medium;"><i>DECat</i>:</span></p><p class="CIFvi F607M" data-pm-slice="1 1 []" dir="auto" id="mip6" style="text-align: initial;"><span style="font-size: medium;"><span>“Certament l’acc. ‘tenir cura de’ solament es documenta en la llengua moderna. Per això hi hagué propensió a creure que <i>cuidar</i> i <i>cuidar-se</i> amb aquest sentit devien ser també un castellanisme [...]. No hi ha dubte que aquest sentit de <i>cuidar</i> és estrany a la llengua medieval; no el trobem fins a <i>DTo</i>., l’any 1640 [...], i Lacav. (1695).2 El cas és que amb la Renaixença ha entrat plenament en l’ús comú, a totes les regions de la llengua per igual, i en els autors de llenguatge més genuí, fins els més tradicionalistes [...]” (II, 1090<i>a</i>2-23 i ss.)</span></span></p><p class="CIFvi F607M" dir="auto" id="cquta" style="text-align: initial;"><span style="font-size: medium;"><span> </span></span></p><p class="CIFvi F607M" dir="auto" id="7tmpl" style="text-align: initial;"><span style="font-size: medium;"><span>“Ja en notes que vaig sotmetre a Fabra l’any 1931 em permetia observar que admetre <i>descuit</i>, <i>descuidadament</i> i <i>descuidar-se</i>, sense límits, com semblava donar-hi peu el <i>DOrt</i>., i prohibir <i>cuidar(-se)</i> em deixava capficat. Hi insistia en converses posteriors, i en llargues comunicacions de 1946-7 li recomanava fortament que s’obrís la porta a totes les accs. vives de <i>cuidar</i> i <i>descuidar</i> [...]. En els anys 1947-8 Fabra dubtava: he vist una llista de modificacions al <i>DFa</i>., escrita per ell, on admetia <i>descuidar</i> segons aqueixa proposta [...]; en una carta de l’últim any em parlava de “conversar de tot això així que ens veurem” (ai! mai més) i en una altra carta del 20-IV-48 em preguntava sobre la correcció d’un llibre “¿us en <i>cuideu</i> vós?”.” (II, 1090<i>a</i>44-b3)</span></span></p><p class="CIFvi F607M" dir="auto" id="7tmpl" style="text-align: initial;"><span style="font-size: medium;"><span>Utilitzat per en Coromines dintre el <i>DECat</i>: </span><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“una lectura descuidada” (‘descurada’) (I, 399<i>b</i>17-18); “pronúncia descuidada” (II, 79<i>b</i>39)</span></span></span><span> </span></p><p> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-44082868856531092862023-11-25T00:59:00.000-08:002023-11-25T00:59:04.619-08:00sarrampió<p><span style="font-size: medium;"> DECat:</span></p><p><span style="font-size: medium;"> <span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“<i>Sarrampillo</i>, <i>sarrampió</i>, V. <i>sarampió</i> (<i>SENABRE</i>)” (VII, 694<i>b</i>47-48)</span></span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-7ql3h"><span style="font-size: medium;"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span> </span></span></span></p><p class="xVISr Y9Dpf bCMSCT OZy-3 lnyWN yMZv8w bCMSCT public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-6q2ih"><span style="font-size: medium;"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“[...] Lab. (1840) dóna preferència a la forma <i>xarrampió</i>, amb <i>sarampió</i> i <i>xarampió</i> com a variants; el <i>DAg</i>. atribueix <i>xara-</i> i <i>xarrampió</i> a Bna.; Careta <i>xarr-</i> (i fins condemna <i>sara</i>-); DFa. <i>xarampió</i>; jo no recordo haver sentit <i>šәrәmpió</i> amb <i>x-</i> sinó a StPolM (1938). En la meva infància ho sentia a cada moment: jo mateix i tots els germans el passàrem (1910, 1912 ---) i sempre dèiem i sentíem <i>sarrampi</i>ó; potser perquè les branques de la meva família vénen totes dues de Girona o l’Emp., i ho diria així la branca materna, gironina; perquè en cartes del meu pare (barceloní fill d’empordanesos) ho veig també amb <i>s-</i> però amb -<i>r</i>- simple (1912, 1913); també a Tortosa [...]. La doble, però, consta d’altres bandes: pall. <i>sarrampió</i> (Tor de V. Ferrera, 1932), <i>sårråmpió</i> posa Arqués a les Borges d’Urgell [...], i així ho escriu el bon urgellenc Serra i Boldú (AlcM, s.v. <i>xar</i>-), <i>sarrampió</i> ‘la rosa’ oïa Casac. a Calaceit (1923), tots tres excel·lents observadors, objectius i sense impuresa [...]. Per <i>AlcM</i> veiem que els val. diuen <i>sara</i>- o <i>sarrampió</i> [...], i se’n dedueix que els balears no usen aquest mot sinó <i>la rosa</i> [...]; recordo, però, que aquest nom s’usava a Bna., si bé poc sovint, distingint-ho com una varietat patològica semblant però més benigna, c. 1910-1912.” (VII, 775<i>b</i>8-39)</span></span></span></p><p> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-24319197118712042102023-10-19T22:42:00.001-07:002023-10-19T22:42:05.980-07:00intrincat<p> <span style="font-size: medium;">DECat:</span></p><p><span style="font-size: medium;"><span class="B2EFF public-DraftStyleDefault-ltr"><span>"[...] potser fóra excessiu posar-li el veto." (VIII, 835<i>a</i>18-19)</span></span></span> <br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-58218209835289474912023-06-16T08:34:00.001-07:002023-06-16T08:34:04.505-07:00(estar/posar/...) sobre avís<p><span style="font-size: medium;">‘fer estar alerta’; no DIEC2, sí DDLC [s.v. <i>avisar</i>] i DCVB [amb cita de la Víctor Català])<br /><br /> Hi ha fitxa amb <i>estar</i> a ésAdir</span> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-75185752519123411402023-06-09T06:55:00.003-07:002023-06-09T07:05:19.981-07:00botorut<p> <br /><br /><span style="font-size: medium;">Assimilació anàloga a jonoll etc. etc. No als diccs.<br /><br />V. un estudi sobre el llenguatge d'en Ramon Solsona en un article de l'Emili Boix-Fuster i la Cèlia Riba (<a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwiKns31qLb_AhUCVqQEHal4C2A4ChAWegQIIhAB&url=https%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FMarges%2Farticle%2Fdownload%2F338940%2F429843%2F&usg=AOvVaw1ltQgwQMRXOKEOWta6MoaK">Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i el joc lingüístics</a>). El cas que s'hi esmenta deu ser un "cames botorudes" recollit al CTILC.<br /></span></p><p><span style="font-size: medium;">A Twitter en parla en Quimi Portet (<a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjxpaLsqbb_AhVwhf0HHVRmAcsQFnoECBgQAQ&url=https%3A%2F%2Ftwitter.com%2FQuimi_Portet%2Fstatus%2F664823683123388416%3Flang%3Dca&usg=AOvVaw3ZElu1nugXP32hZRvK5gk0">"¿Feu servir l'adjectiu "boturut?"</a>), i n'obté respostes que semblen mostrar que és força general al Principat, almenys en una part: Osona (Portet), Mataró (Joan Safont), Barcelona (Arnau Vidal, Adolf Beltran), l'Hospitalet (Albert Balanzà), Alt Empordà (Vicenç Pagès Jordà)</span></p><p><span style="font-size: medium;">Boturut a <a href="https://books.google.es/books?id=UcWrDwAAQBAJ&pg=PT277&lpg=PT277&dq=boturut&source=bl&ots=MLIzZyqzRN&sig=ACfU3U0zuB8NqNkxIaVZJewN2lKdRAsV4g&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwizjK2brbb_AhW9U6QEHdnuA584KBDoAXoECB8QAw"><i>Els llibres galàctics</i></a> d'en Jaume Sisa<br /></span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-59047181572467084342023-03-08T05:06:00.009-08:002023-03-08T05:06:50.872-08:00cervo<p><span style="font-size: medium;">DECat:</span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-1l6cm"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“la variant <i>cérvol</i> en realitat és una forma popular bàrbara, afavorida pel prejudici infundat que els mots en -<i>o</i> són poc genuïns o acastellanats. □ 1.a doc.: S. XIII.” (II, 687<i>b</i>15-18)</span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-8qm1e"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span> </span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-2eidl"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“S’ha insistit molt que Verdaguer, va usar la variant <i>cérvol</i>. No sé que això estigui comprovat, però en tot cas es pot provar que la forma que ell aportava de la seva tradició lingüística era <i>cervo</i>, car així ho escrivia en el primer esbós de l’<i>Atlàntida</i> [...].” (II, 688<i>a</i>2-9)</span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-c9dbq"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span> </span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-5fpfv"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span>“La forma mallorquina, que tots hem sentit, és avui <i>séro</i>: “la forma usada a tot Mallorca”, AMAlcover” (II, 688<i>b</i>35-36)</span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-e9na4"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span> </span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-5utsb"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span>"No és que <i>cérvol</i> sigui una forma inusitada: és la que ha quedat a l'Alguer [...]; però generalment es presenta en forma vacil·lant, com escau a un vulgarisme ultracorrecte, que els més ben parlats devien rebutjar." (II, 688<i>b</i>16-20)</span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-501vv"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span> </span></span></span></p><p class="mm8Nw _1j-51 roLFQS _1FoOD _3M0Fe Z63qyL roLFQS public-DraftStyleDefault-block-depth0 fixed-tab-size public-DraftStyleDefault-text-ltr" id="viewer-308j0"><span style="font-size: medium;"><span class="_2PHJq public-DraftStyleDefault-ltr"><span>"[...] conservo còpia de la llista enviada per Fabra, l'any 1948, d'esmenes i addicions al <i>DFa</i>., en què encomanava canviar-hi els encapçalaments d'article "<i>cérvol</i> (o <i>cervo</i>)" i "<i>cérvola</i>" en "<i>cervo</i> (o <i>cérvol</i>)" i "<i>cerva</i> (o <i>cérvola</i>)". Cf. el que vaig dir ja sobre aquesta qüestió el 1950 (veg. <i>LleuresC</i>, pp. 200-1 i 44). La còpia la vaig fer damunt la llista que vaig veure autògrafa del Mestre a l'IEC. Esperem que algun dia ens diran qui va decidir desatendre la indicació de Fabra i dels seus savis col·legues, en les noves eds. del <i>DFa</i>." (II, 689<i>a</i>34-44)</span></span></span></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-83842055276226475632023-02-17T08:07:00.004-08:002023-02-17T08:11:49.464-08:00hindi amb hac aspirada<p><span style="font-size: medium;">A l'entrada <i>hindi</i> del DIEC2 es diu implícitament que la hac és muda perquè el terme apareix apostrofat:<br /><br />"<b>hindi</b> <br />1 <i>adj</i>. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’hindi. <br />2 <i>m</i>. [FL] [LC] Llengua indoirànica del nord de l’Índia derivada dels pràcrits medievals, que és la llengua oficial de l’Índia."</span></p><p><span style="font-size: medium;">Peró la hac és aspirada (Wikipedia: farsi [زبان هندی], que sembla que és la llengua d'on prové; devanagari [ <span title="Hindi-language text"><span lang="hi"><a class="extiw" href="https://en.wiktionary.org/wiki/%E0%A4%B9%E0%A4%BF%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%A6%E0%A5%80" title="wikt:हिन्दी">हिन्दी</a></span></span><sup class="reference" id="cite_ref-11"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Hindi#cite_note-11">[c]</a></sup>] = <a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Aiuto:IPA" title="Aiuto:IPA"><span class="IPA" title="Questa è una trascrizione IPA della pronuncia. Vedere l'alfabeto fonetico internazionale.">[hɪnd̪iː]</span></a>; àrab [اللغة الهندية]; i anglès, finès, hongarès o polonès, segons el Wiktionary).</span></p><p><span style="font-size: medium;">En francès, portuguès i italià sí que és muda (i en castellà, tot i que amb debat). Ara bé, en francès no hi ha el perill de confusió oral que existeix en català (<i>hindi</i>/<i>indi</i>), perquè la parella és <i>hindi</i>/<i>indien</i>, i el mateix passa en les altres llengües que emmudeixen la hac. I aquest és un element que cal tenir en compte.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Raons per pronunciar-la amb hac aspirada, doncs, i per tant per no apostrofar l'article: (1) l'origen; (2) desfer possibles equívocs; (3) l'existència relativament tradicional d'aquest so, p.ex. a <i>halar</i> 'menjar'</span></p><p><span style="font-size: medium;">P.S. V. <i><a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwiRsrb1-Jz9AhUugP0HHax5BCgQFnoECAYQAQ&url=http%3A%2F%2Fquestionspuntualsdellengua.blogspot.com%2F2016%2F08%2Fhamster.html&usg=AOvVaw07xUwFV8USG51ycKqUwUzV">hàmster</a></i></span><span style="font-size: medium;"> </span></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-34347924634364512482023-01-14T09:20:00.005-08:002023-01-14T09:20:25.287-08:00no obstant 'no obstant això'<p><span style="font-size: medium;">DECat:</span></p><p><span style="font-size: medium;">“per a la locució no obstant, veg. <i>no ~</i>; no hi ha cap motiu que ens faci desaprovar-la” (III, 756<i>b</i>3-4)<br /></span> <span style="font-size: medium;"><br />“exemples moderns de <i>no obstant</i> en Oller, Verdaguer etc. (<i>AlcM</i>)” (V, 940<i>a</i>31-32)<br /></span> <span style="font-size: medium;"><br />Exemples de l'ús que Coromines en fa al seu diccionari: I, 191<i>b</i>2; I, 548<i>b</i>48-49; II, 10<i>a</i>12<br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-33973350391132433432022-11-11T00:52:00.007-08:002022-11-11T01:02:08.140-08:00per entre<p>-Fitxa 6719/5 Optimot:</p><p>Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple: <br /><br />En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos. <br />No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.<br /><br />Això no obstant, en alguns casos, com ara quan hi ha contacte d'una preposició àtona (com per i de) i la preposició tònica entre, també es pot evitar la coincidència de preposicions elidint-ne una de les dues. Per exemple: Vam haver de passar entre els arbustos (o ... per entre els arbustos).<br />Aquest procés es du a terme a una temperatura de 100 a 150 graus (o ... d'entre 100 i 150 graus).</p><br /><br />-La nova gramàtica de l’<span class="versaleta">iec</span> (19.7.<em>b</em>)
indica que «normalment es pot evitar la seqüència de les preposicions»
que componen la locució prepositiva d’entre. Demostra eixa opció amb els
exemples següents:
<blockquote>
<ul><li><em>Les bicicletes passaven per entre les motos</em> (o <em>entre les motos</em>)</li><li><em>Quedarem un dia d’entre setmana</em> (o, millor, <em>un dia entre setmana</em>)</li><li><em>Ho va agafar d’entre les pedres</em> (i, amb un matís lleument diferent, <em>entre les pedres</em>)</li><li><em>El president d’aquella reunió d’entre vint i trenta persones va delimitar la problemàtica</em> (o <em>de vint a trenta persones</em>)</li></ul></blockquote><p>-CTILC (consultat només un 1% de les ocurrències de <i>entre</i> preposició): Prudenci Bertrana, Sebastià Juan Arbó, Mercè Rodoreda <br /></p><p> </p><p> </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-34522523796407440322022-11-08T00:12:00.001-08:002022-11-08T00:12:09.602-08:00*apropar<div style="text-align: left;"><br /><br /><span style="font-size: medium;">DECat: "<i>apropar-s</i>e s'usa molt en literatura, però en el parlar popular no l'he sentit més que per Cerdanya, Conflent i proximitat."<br /><br /> Remeto a l'article d'en Joan Castellano "<a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwj2yZeOjZ77AhXP0oUKHfOTCrkQFnoECAwQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.nuvol.com%2Fllengua%2Fmillor-si-ens-acostem-11880&usg=AOvVaw2WYRoyHNFGOR_LjfEuKHyJ">Millor si ens acostem</a>" a Núvol, que fa referència a altres lingüistes que també n'han parlat, i on diu: "En el cas de la formació del verb <i>apropar</i>, del que no som conscients és del castellanisme que estem adoptant, ja que el seu origen resulta d’aplicar exactament el mateix procediment lèxic que ha fet el castellà: si de <i>cerca</i>, ells han fet l’adjectiu <i>cercano/a</i> i el verb <i>acercar</i>, nosaltres de <i>prop</i> hem creat <i>proper/a</i> i <i>apropar</i>. Castellanisme mental, en diuen d’això. "</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"> </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">Altres reflexions en la mateixa línia:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">-Salvador Pardo, <a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwj2yZeOjZ77AhXP0oUKHfOTCrkQFnoECAkQAQ&url=http%3A%2F%2Fcatalallengua.blogspot.com%2F2012%2F11%2Fapropar-se-acostar-se.html&usg=AOvVaw3tXZaPbx5E3aI06ZYNxiC6">Apropar (-se), acostar (-se)</a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">-Màrius Serra, <a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjntYz1j577AhVPgFwKHUsODN44FBAWegQIHBAB&url=http%3A%2F%2Fwww.elpuntavui.cat%2Fcultura%2Farticle%2F19-cultura%2F614405-apropar.html&usg=AOvVaw0QHTa0hHgkCNxsub7IVK0a">Apropar?</a><br />-Núria Puyuelo, <a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwi0mcu4kJ77AhVjoVwKHSd3B9Y4HhAWegQIBxAB&url=https%3A%2F%2Fblogs.elpunt.cat%2Fnuriapuyuelo%2F2013%2F01%2F13%2F%25E2%2580%2598acostar%25E2%2580%2599-un-verb-en-perill%2F&usg=AOvVaw10L8qjwIZyh9jDRhtPD9bU">'Acostar', un verb en perill</a></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">-Eugeni S. Reig, <a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwi8hYqNkZ77AhXIQUEAHY4TALQQFnoECAoQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.migjorn.cat%2Fbd%2Fesreig_apropar.pdf&usg=AOvVaw3NdDLy7zr6xyYKhInOZSKp">Sobre l'ús en valencià del verb <i>apropar</i></a></span> </div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-8159036547065947992022-11-04T08:17:00.008-07:002022-11-04T08:17:51.296-07:00audífon<p style="text-align: left;">Variant col·loquial de <i>audiòfon</i>.</p><p style="text-align: left;">No admès per l'ésAdir.</p><p style="text-align: left;">El trobo a: Tisner (Google Llibres); Artur Bladé i Desumvila, Xavier Amorós [1968] (CTILC); etc.<br /></p><p style="text-align: left;"> Diccionaris i gramàtiques: <i><a data-ved="2ahUKEwi_nM6H4JT7AhUjgP0HHex9BXI4ChDoAXoECAQQAg" href="https://books.google.es/books?id=mbjUAAAAMAAJ&q=%22aud%C3%ADfon%22&dq=%22aud%C3%ADfon%22&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi_nM6H4JT7AhUjgP0HHex9BXI4ChDoAXoECAQQAg">Pal·las català-castellà-francès</a></i> de l'Emili Vallès (1927); <i>Gramàtica del català contemporani</i> d'en Joan Solà <i>et al</i>, vol. 1, p. 188 (F 4.1.3); DDLC com a entrada secundària (però la cita dins <i>audiòfon</i> és amb <i>audífon</i>).</p><p style="text-align: left;">Al Google Llibres no trobo referències de <i>audiòfon</i> anteriors a c. 1980<br /></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-88953273796832820512022-11-03T02:23:00.002-07:002022-11-03T02:23:21.207-07:00demà-passat<p><span style="font-size: medium;">¿Per què no, al costat de "demà passat"? Ni que sigui per analogia amb <i>abans-d'ahir </i>(que al seu torn podria tenir també la forma sense guionet)</span></p><div style="text-align: left;"><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;">V. <a data-ctbtn="0" data-cthref="/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwikhrv21pH7AhWNasAKHaGjD_kQFnoECAwQAQ&url=https%3A%2F%2Fllenguanacional.cat%2Fpdf%2FLN83_12.pdf&usg=AOvVaw15inoHFMSLA-z8nyPbAaG-" data-jrwt="1" data-jsarwt="1" data-usg="AOvVaw15inoHFMSLA-z8nyPbAaG-" data-ved="2ahUKEwikhrv21pH7AhWNasAKHaGjD_kQFnoECAwQAQ" href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwikhrv21pH7AhWNasAKHaGjD_kQFnoECAwQAQ&url=https%3A%2F%2Fllenguanacional.cat%2Fpdf%2FLN83_12.pdf&usg=AOvVaw15inoHFMSLA-z8nyPbAaG-">"Demà passat no, l'altre"</a> d'en Jaume Salvanyà a <i>Llengua Nacional</i></span><br /></p></div><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-37412495255178082882022-10-16T10:01:00.003-07:002022-10-16T10:01:17.428-07:00tenir algú ficat a la butxaca<p><span style="font-size: medium;">Creo aquesta entrada només perquè no he sabut trobar l'expresió al DCVB, i al DIEC2 apareix s.v. <i>ficar</i>. Al Fabra no es recull dintre <i>ficar</i>, però sí dintre <i>butxaca</i>.</span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-64034257926325701992022-10-10T01:18:00.003-07:002022-10-10T01:18:37.526-07:00demà matí<p><span style="font-size: medium;">DECat (s.v. <i>demà</i>):</span></p><p><span style="font-size: medium;">"Algunes dades sobre combinacions catalanes. <i>Demà de matí</i> s'ha dit també i des d'antic, més abreujadament <i>demà matí</i>, p.ex. ja en el S. XIV en la <i>Questa</i> del mallorquí Reixac [...]; avui, fins a Ribagorça" (III, 62<i>a</i>51-54)</span><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-77156994718996213582022-10-06T10:12:00.002-07:002022-10-06T10:12:20.002-07:00cantinela<p><span style="font-size: medium;"><span>‘cantilena’ (DCVB, DDLC, DECat; no DIEC2 ni tan sols com a forma secundària)</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-105917531340031506.post-83840758995837460292022-09-08T05:33:00.000-07:002022-09-08T05:33:00.347-07:00barracó<br /><br /><span style="font-size: medium;">Del cast. <i>barracón</i>, però molt incorporat sobretot amb el sentit de 'construcció provisional amb aules, en centres d'ensenyament'.<br /><br />Es va intentar substituir-ho per <i>cargola</i>, terme que no sembla haver arrelat.<br /><br />Lluís Marquet (<a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwjz5v76l4X6AhVH3RoKHSCECMUQFnoECBoQAQ&url=https%3A%2F%2Fllenguanacional.cat%2Fpdf%2FLN54_11.pdf&usg=AOvVaw0xUe_VDeLWNkXH6z2xhIh_">barracó» i «barracot» - Barraca - Llengua Nacional</a>) condemna <i>barracó</i> pel fet que conté el sufix <i>-ó</i> amb valor augmentatiu, a la castellana, quan en català té valor diminutiu. Tot i així hi ha precedents d'incorporacions arrelades amb valor no augmentatiu que ell mateix esmenta (<i>cinturó</i> o <i>saló</i>)<br /><br />Recollit pel DIEC2<br /><br />Acceptat per l'ésAdir (<a href="https://www.google.cat/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwjz5v76l4X6AhVH3RoKHSCECMUQFnoECAgQAQ&url=https%3A%2F%2Fesadir.cat%2Fentrades%2Ffitxa%2Fnode%2Fbarraco&usg=AOvVaw2mvENjvjz1XOkS1ZSsqNkI">barracó</a>)</span>Unknownnoreply@blogger.com