Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

melancolia

DECat:

“Hi ha hagut i s’han defensat opinions diverses sobre quina de les variants és preferible en català modern. En els autors predominà en la Renaix. la forma etimològica restablerta melancolia, melancòlic, com ho veiem en molts de tan refractaris a tota influència forastera com Costa, MrnVayreda, NOller, Maragall, etc.” (V, 554a52-57)

“Jo diria que la forma internacional i etimològica de cap manera no podria ser exclosa, i cal deixar entera llibertat a l’ús perquè es decideixi (sense impertinents intervencions dels correctors), i que pel meu gust són aconsellables melancolia/melancòlic o bé malenconia/melancòlic, sense excloure malenconiós, però reconeixent que aquest ja ens resulta desusat i més o menys xocant.” (V, 554b9-16)

“Melancòlic [...]. Els escr. Renaix. també ho diuen en general així [...].” (V, 554b36-53)

“Melangia, sinònim de melancolia [...]. Passant després a ús literari, acabà per ser un mot de noble ressonància [...].” (V, 555a7-34)

Posted by