Qüestions puntuals de llengua: padastre, madastra

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

DECat:

"Padastre: aquesta és, sens dubte, la forma pròpiament catalana: i no sols la que ha predominat des d’antic, sinó la que mereix la preferència, i la que està destinada a imposar-se a tothom, el dia que ens decidim a girar l’esquena als prejudicis castellans, i a preocupacions ultra-llatinitzades.” (VI, 279a34-39)

“Les opinions són favorables a la forma sense r en totes les terres de llengua catalana. De fet en el Princ. se sent pәdástrә pertot, almenys en cat. or., tant que no sols a Bna., Maresme, Girona-Emp., sinó enlloc jo no recordo haver sentit mai altra cosa (amb alguna rara excepció, mai rústica, d’alguna persona imbuïda de preceptes); [...] a Menorca tan forta deu ser la consciència que la forma catalana és amb d sense r, que FebrCard. posa costat per costat padastre/castellà padrastro [...]. Entre els valencians [...] EnrValor rebutja padrastre oposant-hi padastre com “el que diuen ells” (c. 1950).” (VI, 279a48-b4)

“Una altra violència és la dels “descastellanitzadors a ultrança” que obeint a la forma pare volien fer-ne parastre (Carles Ros, Careta), però això és arbitrari del tot.” (VI, 279b22-25)