Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

flema, flemàtic

No al DIEC2, però sortien al Fabra.

Utilitzats per molts dels grans autors. Flema amb sentit figurat al CTILC: Oller, Vayreda, Carner, Sagarra, Pla, Galmés, Sales, Joan Oliver, Pere Calders, Maria-Aurèlia Capmany, etc.. Flemàtic, íd.: Pi i Sunyer, Adrià Gual, Oller, Carles Capdevila, Espriu, etc.

Inclosos tots dos al diccionari d'en López del Castillo, i reclamats pel GEst.

DECat:

"FLEUMA, i avui, en el sentit propi, més aviat FLEMES" (IV, 42a15-16)

"[...] de la rigorosament sàvia flegma no en sé notícies fins el 1695 (Lacav., el qual, però, encara li prefereix fleuma, però encara el DTo. i fins Lab. 1839 i 1864 no reconeixen més que fleuma); flema apareix ja en algun escr. Renaix.1 i el DOrt. la consagra, ometent l'altra." (IV, 42a45-53)

"1 Això sobretot amb el sentit de 'lentitud ronseguera i freda'" (IV, 43a7-8)