mopa 'mena de pal de fregar de pèl fi'

Traduït al Termcat com a tiràs, una acc. inexistent tant al DIEC2 com al DDLC etc., i per mi una opció inviable. Mopa no està inclòs ni tan sols al DDLC, però és d'ús corrent amb el sentit de 'estri amb mànec al capdavall del qual hi ha una mena de gran raspall transversal de pèl curt i fi, utilitzat esp. per recollir la pols'. Sí que hi és a la Viquipèdia. L'ésAdir també el recull.

Al DRAE apareix definit com "1. f. Utensilio de limpieza compuesto por un palo largo y un conjunto de hilos o tiras en uno de sus extremos, que sirve para sacar brillo a los suelos."

És un anglicisme (de to mop 'fregar')

esquitxar

DDLC:

•2. [N₁ V N₂] (N₁[element, conjunt d'elements]; N₂[superfície]) [Un element, un conjunt d'elements]₁ mostrar-se en petites taques escampades sobre [una superfície]₂. El vaixell va caminant pel grandiós crom idealitzat i esponjat i les llums verda i verda i vermella dels costats es posen sobre les coloraines de les roques i esquitxen les aigües espesses. [Pla¹ (1928): N, p. 191]^.

  adj. [...] la planada de Mallorca, molsuda de conreus i esquitxada de pobles i masies [...]. [Santamaria (1935): N, p. 208].

inèdit 'desconegut fins al moment'

Acc. absent al DIEC2, present al DDLC (i al GDLC no tan ben definida) i d'ús corrent

mimar 'aviciar'

El recull el blog Silencis del DIEC, amb l'aparat de diccs. on apareix (DCVB, DNV, etc.), i l'inclou l'ésAdir. El GEst ja el reclamava el 1992. En Coromines no el condemna, o almenys no del tot: "[...] en el sentit de 'tractar amb condescendència excessiva' és expressió calcada del cast. mimar, i poc recomanable en lloc d''aviciar'." (DECat V, 690a1-3; la cita ja apareix al diccionari complementari d'en López del Castillo, que d'altra banda al seu Llengua standard i nivells de llenguatge del 1976 inclou mimar en la categoria de castellanisme [apud Del català incorrecte al... d'en Joan Solà])

Multitud d'ocurrències d'autors de renom al CTILC: Narcís Oller, Ferran Soldevila, Genís i Aguilar, Joan Sales, Carles Capdevila, Modest Urgell, Montserrat Roig, Joan Triadú, Aurora Bertrana, etc.

extorsionador

Trobem extorsionar a GDLC, DIEC2 i ésAdir, p.ex., però extorsionador, que com a conseqüència natural és admès per GDLC i ésAdir, és absent a DIEC2.

El DDLC inclou només extorsionista, variant absent a tots els altres diccs. 

Extorquidor no apareix a cap d'aquests diccs., i tampoc al DCVB, tot i que és formable a partir de extorquir.

En tot cas, l'ús habitual actual és extorsionador.

permanent 'retolador permanent'

Encara no als diccs. Tampoc res a Termcat, Neolosfera ni ésAdir. D'ús corrent.

"amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran" (cançó "Els guapos són els raros" del grup Manel)

mitja por

Concepte a cavall entre 'basarda' i 'respecte [acc 1.4 DIEC2]', recollit al DDLC (acc. 4a mig 1 adj). D'ús tradicional i castís, des dels Croquis pirinencs d'en Massó i Torrents o en en Marian Aguiló, p.ex., fins ara (Isabel-Clara Simó, Blanca Busquets) passant per en Rusiñol o en Pla.

Una variant és mitja basarda, utilitzat per la Caterina Albert, i també en Massó i Torrrents. Segons alguna font, "cardar mitja basarda" és garrotxí.

concedir-se (pronominal)

Amb un sentit pròxim a 'permetre's', forma verbal absent a tots els diccs. que em miro, inclòs el DDLC. D'ús corrent (amb temps, satisfacció, etc.)-

Tres ocurrències:

La dama del parc i la meva ombra - Pàgina 25

Xavier Benguerel - 1984: "D'un temps ençà jo havia descobert que quan estava a punt d'enllestir «aquell» jersei, el desfeia de dalt a baix — no al parc sinó a casa seva — i que sense concedir-se cap treva, tornava a començar-lo"

 

Els nostres objectes de cada dia: petit diccionari irònic i sentimental 

Josep Maria Espinàs - 1981: "Hi ha qui posa el despertador cinc minuts abans de l'hora necessària, per concedir-se aquesta satisfacció de no llevar-se immediatament. Hi ha qui — un amic meu — té por de no sentir-lo quan la puntualitat és vital"

Cartes a Jones Street - Pàgina 69 

Manuel de Pedrolo - 1978: "I gairebé sense concedir- se una pausa afegí: «En Daniel i jo ens entenem.» No va dir que ens estimàvem, va dir que ens enteníem, tal com t'ho escric, com si fos un embolic banal, una de tantes històries de cul que només el caprici justifica"

escai

Ja reclamat pel GEst.

No DIEC2, sí GDLC (on-line), GEC (on-line) i DDLC (amb cita del 1984 amb aquesta grafia; al CTILC també hi apareixen cites amb i grega, seguint la grafia del nom comercial del producte, d'en Jaume Fuster i de la Teresa Pàmies).

Recollit per l'ésAdir; també fitxa escai? - Consultes lingüístiques i terminològiques.

palomites

Palomites. Ocurrències i comentaris

-blog El cinèfil (post “El cinema a casa”, 1-V-2017): “Pam! Pom! Pam! Pim! L’altre dia, casa meva semblava València en plena mascletà, amb tants pets i espetecs. Però no! No eren focs artificials, ni petards, ni tan sols gasos del meu marit, tot i que aquell migdia havia dinat fort. Eren crispetes! Una d’aquelles bosses de paper que poses al microones i al cap de tres minuts has de treure amb cuidado perquè crema com una mala cosa, com un dimoni, però què s’ha convertit en un munt de crispetes blanques i calentones la mar de bones. Palomites, que dèiem abans! I quan la treus del microones, aquella olor et transporta directament a una sala de cinema…”

-Pau Vidal (“Ficcions”, Diari Maresme, 19-VI-2010): “Palomites, peladilles i kikos eren tres dels requisits de la dieta prohibida de la nostra infantesa [..]. Recordo perfectament el dia que a casa ens van dir que palomites era un barbarisme i que se n’havia de dir crispetes: tots cinc germans, grans consumidors de sessió doble dominical, ens vam esforçar a aprendre’ns-ho i ens en vam sortir. Encara ho diem així. Però vet aquí que un servidor, fent crucigrames, encara vaig descobrir una segona manera de dir-ho, que en realitat era la primera, l’original: rosetes. El gra de moresc que en torrar-se s’obre com una flor blanca rep el nom de crispeta per un efecte més o menys expressiu o onomatopeic (i ja ve dels llatins: crispus) i el de roseta per la forma; i d’aquesta segona manera és com en diuen al País Valencià i una mica més amunt i tot. Me n’he recordat en llegir l’eslògan de la nova campanya de la Plataforma per la Llengua a favor del cinema en català: Volem crispetes. Jo també, i de passada rosetes, si pot ser. I prou palomites, que ens n’hem atipat tant que encara ens dura el mal de panxa.”

-La tercera persona Albert Mestres (2001): “¿com es fan els quicos? o més ben dit ¿com es fa perquè els quicos no petin com les palomites?”

-Simposi d'Antropologia Cultural sobre Xavier Fàbregas Maryse Badiou (1990): “Així, enmig del rosec de les pipes, les «palomites» i dels glops de «coca-cola» o de «fanta», el públic infantil que omple els teatres o casals parroquials durant les festes nadalenques, comença a familiaritzar-se, insensiblement, amb una [...]”

-L'home que odiava la resta del món Joan Josep Bestard Capo (2011): "Recorda que llavors ell es passava tot el camí d'anada pensant si triaria un Argamboy, un TBO o una bossa de palomitas, o de crispetes com en diuen ara.

P.S.1 Sobre crispeta: Només com a curiositat que no em vaga de comprovar (tret de la referència que la Viquipèdia en dóna a l'entrada corresponent): "possible americanisme de l'espanyol de Colòmbia difós per la normativa a Catalunya i a les Balears." Posteriorment trobo una referència imprecisa de "crispetes" [sic] a Revista agrícola de Guatemala, 1940. En català, en tot cas, es fa servir des d'abans del 1985 (any de realització del vídeo Pipes, dàrlins i crispetes. 35 anys de pel·lícules catalanes de Balló, Espelt i Lorente).

P.S.2  De palomita també se'n deien certes parades acrobàtiques que els porters de futbol feien, sovint per lluir-se. Ningú negava ni nega el castellanisme tant en aquesta accepció com en la del gra de blat de moro rebentat, però el fet és que va ser d'ús corrent durant bastants anys.

asticot

Gal·licisme molt utilitzat esp. entre els pescadors, que fan servir aquesta larva com a esquer.

No apareix a cap dels diccs. habituals, però sí al diccionari de l'esport inclòs al Termcat:

"asticot, n m

• es asticot
• es gusano blanco
• fr asticot
• en maggot

<Pesca>

Esquer viu consistent en la larva de la mosca de la carn, molt utilitzat."

La Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià en té una fitxa:

"asticot

·      [96/864;dog5febrer] «gusano de carne (asticot)» / «larves de la mosca de la carn (asticot)»

·      És un terme francés (www.inra.fr/Internet/Produits/HYPPZ/ZGLOSS/3g---128.htm): «Larve de Diptère Cyclorrhaphe (supérieur, du type mouche), vermiforme, apode, et sans tête différenciée. Sa nymphose se passera sous forme de pupe.» Segons la Història natural dels Països Catalans (hnat), és coneguda com a viró o saballó."

També: Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a ...

Institut d'Estudis Catalans - 2016 "Afegim que entre els pescadors de canya hem sentit el terme asticot per designar un esquer de larves."

I al portal CiT (Ciències i Tecnologia, http://cit.iec.cat/) inclòs al web de l'IEC:

"viró m. 

 Vocabulari forestal

pesca continental
Larva o cuc de la mosca de la carn.
Sin. compl.: asticot m., cuc de la carn c. nom. m.
es gusano de la carne c. nom. m.
fr asticot m."

tecnologia punta

No DIEC, però sí al DDLC i ésAdir, per exemple. D’ús en llibres científics i tecnològics almenys des de mitjans de la dècada del 1990

primària / secundària (nf)

Quedo una mica parat de no trobar aquests termes com a substantiu femení al DIEC2. Especulo que no s'hagi pogut considerar que és un castellanisme (enseñanza secundaria > secundaria > secundària). El cas, però, és (1) que és d'ús universal, i (2) que es pot veure, i no es pot negar que és, una substantivació de l'adjectiu de l'expresió educació secundària. L'antiguitat d'ús deu ser d'uns cinquanta anys almenys (cites del 1974 i el 1975 al DDLC)

termita 'tèrmit'

CTILC: Josep M. de Sagarra, Pere Calders; Miquel Cuní (1890), Nicolau Rubió Tudurí (Caceres a l'Àfrica tropical, 1926), Oriol de Bolòs. Femení, però també masculí.

No als diccs. amb aquest sentit, excepte al DDLC. Al DCVB, d'altra banda, no hi apareix ni tan sols tèrmit. Consignat com a incorrecte per l'ésAdir.

Altres escriptors que utilitzen aquesta forma:  Artur Bladé (Cicle de les biografies), Josep Pla (El passat imperfecte), Amadeu Hurtado (Quaranta anys d'advocat: 1931-1936)

En ús als mitjans de comunicació: p.ex. a l'Ara (http://www.ara.cat/cultura/Amen-Ir-Nef-XI-Crist_0_1687031437.html), però també a la revista D'ací, d'allà (1920)

També en ús en l'àmbit de la biologia: UBWeb del botànic X. Font (Descripció de tàxons), La Terra i el medi (IEC, 2004), Jordi Miralles (Noosfera: Sensibilització mediambiental per a entitats juvenils)

P.S. Fragment d'una carta d'en Joan Sales a Esperança i Mercè Figueras, 6-V-1941 (http://www.lletres.net/sales/cmt/?p=2314):

"I ja que d’insectes parlem, potser encara no us havia dit res de les termites (el comején com diuen aquí), d’una pal·lidesa repulsiva com la de tots els éssers que fugen de la llum. Van sempre en multituds compactes, cosa que les fa encara més repel·lents; les multituds sempre m’han donat nàusees. Vindríeu a casa nostra i no notaríeu res, però voldríeu clavar un clau a la paret de fusta i la facilitat amb què el clau penetra us escamaria. És que la paret és buida per dins; només conserva les dues superfícies externes. Les termites l’han rosegada dia i nit durant mesos i anys, invisibles i obstinades. Poden arruïnar totalment una casa sense que els seus habitants se n’adonin fins que els cau a sobre.
"Quan els cal traslladar-se a través d’un espai descobert o d’una superfície que no sigui rosegable, una paret d’obra per exemple, construeixen amb una mena de ciment que segreguen un túnel tan llarg com sigui indispensable, d’un calibre just per poder-hi passar d’una en una en totes dues direccions. Els primers temps ens cridaven l’atenció aquests tubs de ciment al llarg de les parets de la cuina, que no són de fusta sinó d’obra i revestides de rajola de València; crèiem que serien instal·lacions elèctriques d’una mena desconeguda, però a la casa no hi ha electricitat. Un dia en vaig trencar un per un lloc qualsevol i ho vaig comprendre veient aquella doble processó de termites. D’ençà d’aleshores hem après moltes coses sobre aquests personatges, tant per observació directa com en llibres, el de Maeterlinck singularment, que ens hem procurat per satisfer la nostra tafaneria i guiar-nos en les nostres observacions. És un submón apassionant i fastigós que arriba a obsessionar.
"No mengen solament fusta; també ataquen els llibres. En poques hores poden empassar-se tota la Summa Theologica de sant Tomàs o tot el Digest de l’emperador Justinià, la lata més immensa en una paraula, amb la mateixa facilitat que el Decameró de Boccaccio. Tot els interessa: drama, novel·la, poesia, jurisprudència, teologia. Poden destruir-vos tota la biblioteca sense que us en adoneu ja que respecten religiosament els lloms dels llibres. És quan un bon dia en traieu un del prestatge que us adoneu de l’estrall en trobar-vos a les mans les cobertes soles i una mica de pols. Com que tenim pocs llibres, els passem en revista cada dia i els exposem a l’aire i al sol durant unes quantes hores; a desgrat d’aquestes precaucions sempre hi descobrim els rastres odiosos de les termites.
"Les seves grans enemigues són les formigues; sovint assistim a unes batalles curiosíssimes. De cada bàndol només lluiten els soldats, fàcils de distingir per la seva corpulència i les seves grosses mandíbules. Sempre són les formigues que guanyen, almenys fins ara no hem vist cap excepció a aquesta regla. Quan una formiga-soldat ha matat una termita, deixa el cadàver i se’n va a plantar cara a una altra mentre les formigues-obreres vénen a recollir-lo per endur-se’l al seu magatzem.
"A la manigua veieu de tant en tant una ceiba que contrasta amb les altres per la pal·lidesa del seu fullatge. És que les termites hi han fet niu; si us hi atanseu, veureu adossat al seu tronc, o bé a terra a poca distància, una mena de bony d’una grandària que pot anar de la d’una carbassa a la d’un barril: és la termitera. No veureu mai senyals de vida; aquesta és rigorosament secreta. Hauríeu de rebentar la termitera i aleshores fugirien a amagar-se ràpidament. De la termitera parteixen les galeries o mines invisibles que van per dins de l’arbre. Aquest porta tot un món a dins, però ¡quin món! Un dia el vent el farà caure desfet en pols i aleshores elles se’n buscaran un altre. Si us digués l’estranya impressió que fa una ceiba tota pàl·lida enmig de la insultant exuberància de la jungla quan sabeu que duu un món secret que la rosega per dins nit i dia."

gota-a-gota (subst.)

Sobretot com a "el gota-a-gota" o "un gota-a-gota", com a alternativa a la forma sense guionets. Al Google no trobo cap cas de ningú que en català s'hi hagi atrevit o que l'hi hagin deixat passar, però em sembla una proposta viable que pot ser fins i tot preferible a l'altra en segons quins contextos.

P.S. En trobo finalment alguna ocurrència en la forma "els gota-a-gota": un article d'en Francesc Roca Rosell al Punt Avui de la diada de sant Ponç del 2013 ("els registres vitals i els gota-a-gota dels hospitals")

En castellà, esp. de Colòmbia, el terme és sinònim de 'prestador, usurer', i en plural també recorren al guionet. D'un blog: "Ya iba a romper el marrano y a firmar unas letras con unos "gota-a-gota" de Puerto Berrío."

P.S. Una alternativa més tècnica és infusió de sèrum

pòstic 'pòstit, post-it'

Variant en ús, tot i que Neolosfera, ésAdir o Rodamots només inclouen la variant més fidel al nom de marca  anglès del producte. Al Rodamots es recull un fragment d'en Ramon Solsona que diu que també és popular la variant pòsit.

(t)xihuahua

Raça de gos petit batejada amb  el nom de la ciutat mexicana de Chihuahua.

No he vist que els diccionaris en diguin res. L'ésAdir inclout el terme amb la forma chihuahua especificant que no apareix al DIEC. El Termcat també inclou Chihuahua (amb inicial majúscula).

Al Google trobo moltes més ocurrències de xihuahua que de txihuahua. Podrien admetre's, i així no haver de recórrer ni a la inicial majúscula del Termcat ni a la ch del Termcat, que exigeix la cursiva.

incriminatori / inculpatori

Per al terme legal incriminating, el dicc. bilingüe anglès-català de la GEC (sense modificacions des de la primera edició de fa quasi 35 anys) proposa incriminador. És un mot que no apareix recollit ni al DIEC2 ni al DDLC, on només s'inclou incriminatori s.v. incriminar amb cita d'en Pedrolo del 1982.Com a derivat de incriminar és perfectament formable; però, encara que a dreta llei se l'hagi de considerar un llatinisme, podria haver-se estès recentment per influència de l'anglès en detriment de inculpatori (que sí que apareix al DIEC2 [però no Fabra, DCVB ni DECat])

hàndicap

Recollit finalment pel diccionari de l'IEC (substituint handicap) el 25-IV-2017

tàper

V. tàper / tupper m | Neolosfera

També: GD62, DNV, ésAdir, Silencis del DIEC, RodaMots

 P.S.: Del 'túper' al 'tàper' , article d'en Vicenç Pagès Jordà a El Punt Avui