Qüestions puntuals de llengua: esguinçar, esguinç

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

DECat:

"És molta l'extensió que trobem modernament a la variant esguinçar, i es presenta més o menys amb totes les aplicacions; per exemple, a Tortosa [...]; també en el Maestrat [...]; i a l'extrem oposat del cat. occid. [---]." (III, 702b22-35)

"La sonorització de les consonants en els grups inicials de s + oclusiva és un fenomen vastament escampat [...] en el nostre mot sobreïx dels límits de la llengua: ezginsá a la V. d'Aran i a d'altres parlars del seu contorn occità; encara més de la banda d'Aragó, i això ha fet que el substantiu s'hagi consolidat fins en el castellà normal (DCEC, ESGUINCE), si bé només en la seva aplicació a la petita patologia humana i animal, però això ja des de Cervantes [...]." (III, 702b36-50)

"També ho registrem en els parlars catalans amb aplicació especial a tals sentits: a l'Alta Ribagorça, etc., ezginsátz són els herniats" (III, 702b51-53)

"Quant a la variant fonètica esguinç --font de l'esguince de Cervantes i del cast. normal--- és també esguins en el Maestrat [...] i es deu estendre fins a l'extrem Sud del domini [...]" (III, 703a59-b3)