Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

en solitari

Dels diccionaris que consulto, trobo aquesta expresió només al DDLC, amb dues cites del 1985, i al diccionari Aguiló amb matís diferent (estar en solitari: estar en soledad: «e un die un clergue que stava en solitari, prop del loch on los sants ángels ...»). Al DECat no se'n diu res.

Altres: ésAdir (que diu que apareix també al DNV), SoftCatalà, Viccionari (que el qualifica de castellanisme) o Termcat (en la combinació escalada en solitari).

A Google Llibres trobo ocurrències de "viatge en solitari" (potser la combinació més antiga) de l'Espinàs (1959) i d'en Jaume Cabré (1974). En altres combinacions: Ferran Canyameres (viure en un lloc) o el lingüista Joan Veny (a Onomàstica i dialectologia).

És d'ús molt general, i sovint de substitució difícil en moltes de les combinacions on ha arrelat.

Posted by