Qüestions puntuals de llengua: cervo

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

DECat:

“la variant cérvol en realitat és una forma popular bàrbara, afavorida pel prejudici infundat que els mots en -o són poc genuïns o acastellanats. □ 1.a doc.: S. XIII.” (II, 687b15-18)

“S’ha insistit molt que Verdaguer, va usar la variant cérvol. No sé que això estigui comprovat, però en tot cas es pot provar que la forma que ell aportava de la seva tradició lingüística era cervo, car així ho escrivia en el primer esbós de l’Atlàntida [...].” (II, 688a2-9)

“La forma mallorquina, que tots hem sentit, és avui séro: “la forma usada a tot Mallorca”, AMAlcover” (II, 688b35-36)

"No és que cérvol sigui una forma inusitada: és la que ha quedat a l'Alguer [...]; però generalment es presenta en forma vacil·lant, com escau a un vulgarisme ultracorrecte, que els més ben parlats devien rebutjar." (II, 688b16-20)

"[...] conservo còpia de la llista enviada per Fabra, l'any 1948, d'esmenes i addicions al DFa., en què encomanava canviar-hi els encapçalaments d'article "cérvol (o cervo)" i "cérvola" en "cervo (o cérvol)" i "cerva (o cérvola)". Cf. el que vaig dir ja sobre aquesta qüestió el 1950 (veg. LleuresC, pp. 200-1 i 44). La còpia la vaig fer damunt la llista que vaig veure autògrafa del Mestre a l'IEC. Esperem que algun dia ens diran qui va decidir desatendre la indicació de Fabra i dels seus savis col·legues, en les noves eds. del DFa." (II, 689a34-44)