En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
Decretat com a mot femení. Com és natural, la norma fa que domini en l'ús escrit (p.ex. unes 150 ocurrències femenines per unes 50 de masculines a Google), però se sent sovint en masculí. La gramàtica hauria de donar per bones totes dues formes, com fa amb altres termes, i deixar que l'ús decidís.
És una qüestió en què la gramàtica castellana ha sigut sempre molt més oberta, i amb justificacions que van més enllà de la simple imposició: https://www.wordreference.com/gramatica/mousse
Bata és tan genèric que poder especificar dient batí s'agraeix molt, encara que sigui un castellanisme.
Al CTILC n'hi ha ocurrències des del 1892 (Narcís Oller), incloent-ne de: Juli Vallmitjana, Valentí Castanys, Agustí Esclasans, Sagarra, Perucho, Blai Bonet, Brossa...
Recollit a: DCVB, DNV, GDLC on-line