Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

sarrampió

 DECat:

 Sarrampillo, sarrampió, V. sarampió (SENABRE)” (VII, 694b47-48)

“[...] Lab. (1840) dóna preferència a la forma xarrampió, amb sarampió i xarampió com a variants; el DAg. atribueix xara- i xarrampió a Bna.; Careta xarr- (i fins condemna sara-); DFa. xarampió; jo no recordo haver sentit šәrәmpió amb x- sinó a StPolM (1938). En la meva infància ho sentia a cada moment: jo mateix i tots els germans el passàrem (1910, 1912 ---) i sempre dèiem i sentíem sarrampió; potser perquè les branques de la meva família vénen totes dues de Girona o l’Emp., i ho diria així la branca materna, gironina; perquè en cartes del meu pare (barceloní fill d’empordanesos) ho veig també amb s- però amb -r- simple (1912, 1913); també a Tortosa [...]. La doble, però, consta d’altres bandes: pall. sarrampió (Tor de V. Ferrera, 1932), sårråmpió posa Arqués a les Borges d’Urgell [...], i així ho escriu el bon urgellenc Serra i Boldú (AlcM, s.v. xar-), sarrampió ‘la rosa’ oïa Casac. a Calaceit (1923), tots tres excel·lents observadors, objectius i sense impuresa [...]. Per AlcM veiem que els val. diuen sara- o sarrampió [...], i se’n dedueix que els balears no usen aquest mot sinó la rosa [...]; recordo, però, que aquest nom s’usava a Bna., si bé poc sovint, distingint-ho com una varietat patològica semblant però més benigna, c. 1910-1912.” (VII, 775b8-39)