Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

madalena

És la forma popular d'anomenar aquest pastís.

És d'origen francès, on s'anomena madeleine perquè sembla que el va inventar una cuinera que tenia aquest nom de pila. Els anglesos han adoptat el gal·licisme directament, i també els portuguesos, que el combinen amb madalena.

La suposició que fa en Coromines al DECat sobre l'origen del nom ("sembla haver estat anomenat així perquè 'usa per sucar-lo, i llavors degota "plorant com una Magdalena"") sembla tenir menys fonament que la del nom de la cuinera Madeleine Paulmier.

En castellà conviuen madalena i magdalena, amb madalena com a forma secundària.

Pel que fa al català, a part de l'ús oral trobem madalena com a forma secundària tant al DCVB com al DDLC. Al CTILC n'apareixen unes quantes ocurrències. L'ésAdir l'accepta com a forma col·loquial.

Sembla clar que es tracta d'un gal·licisme, però també es pot veure en part com una forma pròpia. A l'apartat de fonètica, l'entrada magdalena del DCVB indica que el mot es pronuncia amb -dd- geminada tant a la banda de Lleida com a València i les Balears. D'altra banda existeix, sobretot a València, el diminutiu madaleneta (v. DDLC i CTILC).

Pel que fa al nom propi, d'altra banda, tant si és de la santa com de persona corrent, la forma Madalena és freqüent als cançoners populars des de temps antics (v. Google Llibres, p.ex.).