L'acc. 3 de elemental al DIEC2 és un calaix de sastre que el DDLC desglossa bé.
El primer ex. del DIEC2 ("Les regles elementals de l'erudició") correspon a l'acc. 4a del DDLC; el segon i el tercer ("Geometria elemental. Tractat elemental de química") corresponen a l'acc. 4b; i el quart ("Això és elemental perquè ho sap tothom"), DEFORMACIÓ DE L'EXEMPLE DEL DICC. FABRA,* correspondria més aviat a l'acc. 5a.
*A l'ed. que tinc a mà, el que hi apareix en realitat és: "Això és elemental, això ho sap tothom." La frase que se n'ha format per convertir-la en ex. tota ella al DIEC2 perd el sentit original fabrià, i en realitat no té sentit.
(Aquest cas és un de tants d'un diccionari molt mancat, elaborat a partir del Fabra d'una manera massa esclava. El DDLC, en canvi, és un treball titànic de gran valor, elaborat durant aquests últims vint anys, que segurament no s'ha divulgat prou encara. Precisament, coincidint com aquell qui diu amb la polèmica sobre els canvis aplicats en la nova ortografia de l'IEC, ha passat bastant desapercebuda la importantíssima notícia de la compleció d'aquest dicc. descriptiu fonamental dirigit per en Joaquim Rafel i Fontanals. Aprofito per felicitar efusivament tant el director de l'obra com tot el seu equip i per penjar-ne aquí la notícia: L'IEC enllesteix el Diccionari descriptiu de la llengua catalana.)
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu