Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

fredat

Com diu el DCVB, que l'entra com a forma secundària, és una pronúncia vulgar de feredat. Feredat és de la família de fer, -a 'ferotge', però la locució més estesa on apareix, fer f(e)redat, es deu haver associat des de sempre amb el sentit figurat de la locució fer venir fred, i, per analogia morfològica, podria haver-se arribat a associar la forma sincopada fredat a la família de fred, -a.

Segons el CTILC, la forma fredat (o fretat) és utilitzada, entre altres per: Josep Carner (trad. Alícia), Esteve Casaponce (Contes vallespirencs), Rusiñol, Raimon Caselles, Verdaguer, Massó i Torrents, Adrià Gual, Pitarra, Ignasi Iglésies, Josep Pous i Pagès, Ferran Torrent.

Ni que fos dintre de l'entrada feredat, es podria dir que la pronúncia sincopada és corrent.