En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
desprendre's
‘inferir-se’, acc. 4 DDLC, acc. 3.2 GDLC (ja a la primera ed. en paper, 1998), absent al DIEC2 però ampliació de sentit lògica i d’ús corrent
Posted by
Xavier Pàmies
anticipatori
No DIEC2 ni GDLC, sí DDLC, D'ús corrent en textos periodístics, literaris i fins i tot lingüístics ("articulació anticipatòria" en fonètica) i científics ("temor anticipatori" en psicologia). Al Centro Virtual Cervantes està entrat com a neologisme (anticipatori -òria).
Posted by
Xavier Pàmies
espaial
Reclamat pel GEst el 1992 a la seva llista. Defensat anteriorment com a neologisme per en Coromines al DECat per evitar possibles ambigüitats entre especial i espacial a bona part del domini ("Digueu espaial, amics físics [...]"). Acceptat a l'ésAdir: "ús general [...] Recollit, entre altres obres, al Gran diccionari 62 de la llengua catalana [...]. Al costat d'espacial."
ésAdir > espaial
Autors que trobo que han utilitzat espaial (esp. en assajos d'economia i filosofia i en textos de física): Ramon Turró, Ramon Trias Fargas, Joan Tusquets i Terrats, Joaquim Maluquer i Sostres, Maurici Serrahima, Alexandre Cirici Pellicer; la primera cita documentada, del 1918 (dades del CTILC).
Actualment és d'ús freqüent tot i la rigidesa de la norma, tant en l'àmbit col·loquial com en el científic (el llibre de física de la UB Mecànica i ones del 2006, p.ex.)
Posted by
Xavier Pàmies
crusant, crosant
Malgrat els criteris que pugui adduir l'IEC per no incorporar al dicc. aquesta forma adaptada (que, pel que llegeixo a "Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i 11)" d'en Xavier Rull, és el fet que croissant és un "terme internacional" [juraria que també ho és brioche, i bé s'ha adaptat a brioix]), em resulta incomprensible que l'adaptació no s'hagi fet.
Hi ha raons diverses per fer-ho. En primer lloc, la pronúncia real del mot és amb essa sonora. Segon, el francès és desgraciadament cada vegada més mal conegut i més mal pronunciat pel conjunt de catalanoparlants, i trobar croissant com a entrada única al DIEC és propiciar el desconcert, la mala pronunciació i la dificultat de localització del terme. Ho reconeix el Termcat mateix en un articlet ("Manlleus: com es pronuncien?"): "és normal dubtar sobre la pronúncia de croissant" I, també, la relativa antiguitat de l'adaptació gràfica: "Per desdejunis i berenars, pa de Viena i Crusans calents. Forn del Cisne. [Diari (1935)]" (del DDLC)
S'ha aixecat alguna veu (Pere Ortís) defensant una catalanització del sentit del terme francès i la substitució del gal·licisme per creixent, però és inviable.
En Pla Nualart s'hi mostra favorable en un article del 2010 sobre tuitejar.
Hi ha raons diverses per fer-ho. En primer lloc, la pronúncia real del mot és amb essa sonora. Segon, el francès és desgraciadament cada vegada més mal conegut i més mal pronunciat pel conjunt de catalanoparlants, i trobar croissant com a entrada única al DIEC és propiciar el desconcert, la mala pronunciació i la dificultat de localització del terme. Ho reconeix el Termcat mateix en un articlet ("Manlleus: com es pronuncien?"): "és normal dubtar sobre la pronúncia de croissant" I, també, la relativa antiguitat de l'adaptació gràfica: "Per desdejunis i berenars, pa de Viena i Crusans calents. Forn del Cisne. [Diari (1935)]" (del DDLC)
S'ha aixecat alguna veu (Pere Ortís) defensant una catalanització del sentit del terme francès i la substitució del gal·licisme per creixent, però és inviable.
En Pla Nualart s'hi mostra favorable en un article del 2010 sobre tuitejar.
Posted by
Xavier Pàmies
llagrimal
DCVB, GDLC, ésAdir, no DIEC2; ja al dicc. Torra del 1647 com a subst. segons el DECat
Posted by
Xavier Pàmies
contorsionar-se
No apareix al DIEC2, al GDLC ni al DCVB, però en Coromines en parla al DECat, amb alguna cita i beneint-lo implícitament. El trobo al Bearn.
Al treball "Els substantius d'acció i efecte en català" de Xavier Rull es diu, sobre aquests substantius:
"Fité
ha afrontat el problema amb prou profunditat, i potser per això advoca per
l’admissió de diverses paraules: “Un dels procediments per obtenir verbs nous, en català, consisteix a
derivar-los de substantius. [...] En les seqüències que admet el diccionari,
com ara fondre/fusió/fusionar, normalment acostuma a haver-hi una
especialització, de tal manera que el verb primitiu correspon al sentit recte i
el verb que es forma a partir del susbtantiu correspon al sentit figurat: es
fonen metalls i es fusionen partits. Hi ha gairebé sempre un matís semàntic
diferenciador. N’hi ha una colla usuals que al diccionari no trobareu:
cohesionar, col·lisionar, contorsionar-se, convulsionar, decepcionar,
disseccionar, distorsionar, erupcionar, explosionar, extorsionar, flexionar
(interessant com a terme gramatical), guionar, involucionar, miccionar,
pol·lucionar, pressionar (diferent de prémer), promocionar (en esports),
recensionar, secessionar, succionar, versionar, visionar [...], viviseccionar.
Tots aquests verbs presenten una n abans de la terminació perquè per etimologia
la forma fonològica subjacent del substantiu la inclou, cosa que no passa en
verbs com contactar, impactar i ofertar, formats pel mateix procediment i que
el diccionari tampoc encara no preveu. En canvi, sí que preveu: accionar,
addicionar, afeccionar-se, ambicionar, annexionar, comissionar, condicionar,
confeccionar, congestionar, contusionar, dimensionar, emocionar, lesionar,
municionar, obsessionar, posicionar, sancionar, vehicular. Amb els verbs que no
hi ha al diccionari es poden fer grups. Els que tenen un sinònim perfecte ho
tenen més difícil per entrar-hi, a reserva de la pressió que pugui fer l’ús,
tot i que l’ús és l’únic argument que explica la presència de la parella
obsedir/obsessionar[.] En la mesura que hi hagi una especialització de
significat, és més fàcil que el diccionari doni entrada al nou verb.” (FITÉ
1993: 52-53)"
Posted by
Xavier Pàmies
(estar/quedar) en deute
No DIEC2 ni GDLC. Caure en deute en una definició s.v. contreure al GDLC, i en deute a seques al DCVB definint en descobert s.v. descobert, -a. Però trobo ‘estar en deute’
utilitzat per en Badia i Margarit i en Rubió i Lluch, i ‘quedar en deute’
utilitzat per en Germà Colon
Posted by
Xavier Pàmies
subtinent
sub-tinent al DECat s.v. alferes, sotstinent al DIEC2. ¿Per què no admetre'ls tots tres, a l'anglesa?
Posted by
Xavier Pàmies
herència genètica
Terme més inequívoc que la herència a seques dels diccs.; Viquipèdia (igual que cast., gallec, basc); DDLC a l’entrada genètic; a DIEC2 i GDLC només s.v. aprenentatge i descendent
Posted by
Xavier Pàmies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)