Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

contorsionar-se


No apareix al DIEC2, al GDLC ni al DCVB, però en Coromines en parla al DECat, amb alguna cita i beneint-lo implícitament. El trobo al Bearn. 

Al treball "Els substantius d'acció i efecte en català" de Xavier Rull es diu, sobre aquests substantius:


"Fité ha afrontat el problema amb prou profunditat, i potser per això advoca per l’admissió de diverses paraules: “Un dels procediments per obtenir verbs nous, en català, consisteix a derivar-los de substantius. [...] En les seqüències que admet el diccionari, com ara fondre/fusió/fusionar, normalment acostuma a haver-hi una especialització, de tal manera que el verb primitiu correspon al sentit recte i el verb que es forma a partir del susbtantiu correspon al sentit figurat: es fonen metalls i es fusionen partits. Hi ha gairebé sempre un matís semàntic diferenciador. N’hi ha una colla usuals que al diccionari no trobareu: cohesionar, col·lisionar, contorsionar-se, convulsionar, decepcionar, disseccionar, distorsionar, erupcionar, explosionar, extorsionar, flexionar (interessant com a terme gramatical), guionar, involucionar, miccionar, pol·lucionar, pressionar (diferent de prémer), promocionar (en esports), recensionar, secessionar, succionar, versionar, visionar [...], viviseccionar. Tots aquests verbs presenten una n abans de la terminació perquè per etimologia la forma fonològica subjacent del substantiu la inclou, cosa que no passa en verbs com contactar, impactar i ofertar, formats pel mateix procediment i que el diccionari tampoc encara no preveu. En canvi, sí que preveu: accionar, addicionar, afeccionar-se, ambicionar, annexionar, comissionar, condicionar, confeccionar, congestionar, contusionar, dimensionar, emocionar, lesionar, municionar, obsessionar, posicionar, sancionar, vehicular. Amb els verbs que no hi ha al diccionari es poden fer grups. Els que tenen un sinònim perfecte ho tenen més difícil per entrar-hi, a reserva de la pressió que pugui fer l’ús, tot i que l’ús és l’únic argument que explica la presència de la parella obsedir/obsessionar[.] En la mesura que hi hagi una especialització de significat, és més fàcil que el diccionari doni entrada al nou verb.” (FITÉ 1993: 52-53)"