Qüestions puntuals de llengua: cíclop

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

DECat:

"1472, Jo. Esteve, -ope, c. 1500, Fc. Alegre, Lacav.; ignorem on ho accentuaven però no hi ha cap raó per dubtar que ho fessin en la i, com ho marca Lab. des de 1839, i com mesuren llurs versos els grans poetes i altres escriptors de la Renaix. [...]; ciclòp és una innovació introduïda per un grup de l'I. E. C. (format per la coincidència, en aquest cas, en les tendències antiverdaguerianes, de L. Segalà, Carles Riba i Josep Carner); és enterament infundat de dir que cíclop sigui d'influència castellana (sic, AlcM), puix que és l'accentuació del gr. χύχλωψ, χύχλωπος (el gegant del gran ull circular);2 encara és l'hora que no he sentit la pronúncia ciclòp a cap persona simplement culta, no imbuïda de preocupacions puristes, i m'inclino a creure que es perd el temps amb aquestes esmenes innecessàries de formes tradicionals ja, i perfectament legítimes." (II, 693b25-43)

"2 És sabut que la regla de subjecció a l'accentuació llatina en els noms i mots grecs admet moltes accepcions, quan havia esdevingut tradicional entre nosaltres l'accentuació grega: els infinits mots en -ía, acònit, diatriba, políglot, atmòsfera, etc. (en algun dels quals hom s'entesta vanament a introduir una accentuació antitradicional, a causa d'aquesta regla a priori). O els noms de persona Ifigènia, Esquíl, etc. No es té en compte que fer malbé els versos de la Ifigènia o la Nausica de Maragall, o de L'Atlàntida de Verdaguer, és un atemptat a la nostra tradició literària i nacional." (II, 693b53-694a5)