Qüestions puntuals de llengua: canapé et al

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

Jo sempre ho he sentit pronunciar amb e tancada, tant amb el sentit de ‘sofà’ com en el de ‘petit entrepà triangular de pa de motllo’. Al DECat apareix una cita del baró de Maldà amb canapés. Crec que és un cas com tupé, que en Coromines cita amb e tancada també al DECat. En francès, d’on es diu que prové, es pronuncia amb e tancada; i amb un so entre e tancada i i tant en anglès com en alemany.

P.S. ésAdir: "Pronunciació: tot i que l'única forma que recull el diccionari normatiu és canapè, amb accent obert, considerem generalitzada i també admissible la pronúncia amb e tancada."

P.S. Un cas anàleg és cupé/cupè, derivat del francès coupé (és a dir pronunciat amb e tancada en francès). Als diccs., incloent-hi el DECat, apareix amb accent obert, però al CTILC i al DDLC hi apareixen totes dues formes. Al CTILC amb cites de la Dolors Monserdà (1893), en Ruyra, en Joan Santamaria, en Sebastià Gasch, etc.

Pel que fa a rapé amb accent tancat, al CTILC n'apareixen cites d'en Genís i Aguilar (Julita), en Pitarra, en Sagarra, en Joan Santamaria, etc.; i, més cap aquí, de la Rodoreda i en Mira. Al DNV està recollit com a forma principal. També apareix a l'últim vers d'un sonet d'en Joan Sales:

El Somni, l’Aventura, l’Engany i la Follia
vindrien a torbar sovint l’ànima mia;
jo fóra inexpugnable sols que pogués tenir

una ermita allà lluny i un xiprer malencònic,
una sotana usada, un Kempis en llatí
i un polsim de rapé per al meu nas canònic

Sobre l'entestament normatiu a marcar amb accent obert aquest conjunt de gal·licismes, aventuro com a possible explicació la voluntat d'unificar-ho amb cafè, que segons en Coromines ens va arribar més aviat de l'italià.

(Pendent de consultar: Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català de la Montserrat Barri, IEC, 1999, p.ex.)

P.S. Íd. crepé.