Breu context extret del treball del 2001 d'en Lluís López del Castillo "El TERMCAT davant els nous reptes terminològics":
"Una qüestió col·lateral: el tractament de les metonímies procedents de marques comercials
Aquest mecanisme de formació de lèxic és molt productiu actualment en totes les llengües (vegem la forma popular lot, prou usual, a l'àmbit barceloní si més no, procedent d'una antiga marca avui dia desapareguda, cosa de la qual pocs dels que se'n serveixen en tenen consciència). Sembla, però, que hi ha una reticència tradicional i generalitzada a l'admissió d'aquests especímens des de les instàncies oficials; a part el problema jurídic que es pot derivar de la utilització com a lèxic corrent d'allò que són marques amb patent. Fora de certs casos que han anat entrant ben bé amb comptagotes (DIEC: cel·lotana, tebeo, uralita, vambes, xiruques), qu den avui dia fora de la normativització un seguit de casos d'ús corrent - alguns sense sinònim: mecano, puntax, ròtring, tirita (o l'adaptació tireta), xupa-xup; d'altres amb sinònims poc usats: gil·let. [...]"
Reclamat pel Grup d'Estudis Catalans a El barco fantasma.
També reclamat per en Jaume Salvanyà als seus "Silencis del DIEC":
"f. [de la marca comercial Tiritas®] Tira adhesiva amb un apòsit que es col·loca damunt de les ferides petites a la pell. (DIEC2, GD62, GDLC, DNV: tireta) Si vas a la farmàcia compra tirites."