La forma estàndard adaptada del terme anglès sandwich 'entrepà de pa de motllo' que apareix als nostres diccionaris de consulta habitual és sandvitx, és a dir un terme agut, en contraposició amb la pronúncia anglesa i (crec) amb la pronúncia més habitual en català.
No tinc del tot clara la forma més adequada d'adaptació del terme al català, però comparteixo amb Eugeni S. Reig el criteri que s'hauria d'admetre o almenys tolerar la grafia anglesa en l'ús escrit, igual que whisky i una colla de mots anglesos més. Dit això, crec que si n'hi ha d'haver una adaptació gràfica catalana hauria de ser amb fidelitat a la pronúncia, i que per tant el mot fos pla, amb accent gràfic a la a. Al CTILC veig que al llarg de la primera meitat del segle vint n'apareixen formes híbrides que semblen indicar que en aquell temps es pronunciava com a mot agut, potser per intermediació del francès (v. aquí sota), però diria que la forma actual mínimament espontània és com a mot pla.
Incloc aquí l'article d'en Reig i alguna altra referència:
-Eugeni S. Reig, ¿Sàndwitx, sandvitx, sàngüitx o sandwich?, 11-VI-2013
-RodaMots, 9-V-2017
-Ocurrències de sandwich al CTILC (forma anglesa centenària en literatura catalana): Narcís Oller (Al llapis i a la ploma, 1918), Francesc Pujols (Concepte general de la ciència catalana, 1918), Josep Carner (L'elefant blanc, robat, 1918), etc.
-Formes híbrides al CTILC: sanwitjos (en una publicació igualadina del 1922), samvitx (C.A. Jordana, Una mena d'amor, 1932), sandwitjos (La Veu de Catalunya, 1937), sandwitxos (Quaderns de l'exili, 1947)
P.S: Variant en -uitx al dicc. Vogel (1911) (segons DECat)