Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

disfrutar

Encara no al DIEC2 (nov. 2017). Sí DCVB. Condemnat tradicionalment com a castellanisme, però molt introduït en registres informals i fins i tot estàndards. D'ús des del segle XVIII (v. el que en diu en Coromines, cita aquí baix).

Reclamat pel GEst (1992). Sí DNV.

DDLC: Rusiñol (1902) i Sagarra (1916) entre altres cites repartides en tres accepcions diferents.

CTILC: Abdó Terradas (1838), Frederic Soler (1865), Torras i Bages (1884), Narcís Oller (1879), Emili Vilanova (1889), Carreras i Candi (1891), Torras i Bages (1893), Pous i Pagès (1914), Llorenç Riber (1915), Miquel dels Sants Oliver (1917), Marià Manent (1920), Francesc Cambó (1920), Rubió i Tudurí (1926), Llorenç Villalonga, Josep Pla (1966), Badia i Margarit (1976), Joan Sales, Joan Francesc Mira, i un llarguíssim etcètera.

DECat:  "[c. 1800; Lab. 1839, però exclòs encara per Belv., Lacav., DTo., etc.]: “rompé la orquesta plena al punt de las nou horas de la nit, y --- entraren --- al gran saló per disfrutar de aquell brillant --- aparato y del ball que se anaba a comensar”, B. de Maldà [...] en català es va usar molt en el S. XIX i s’usa encara (àdhuc hi transigiren alguns dels millors escr. i no escandalitza tant com el castellanisme gozar, però no menys que gojar [...].” (IV, 218a41-57).