Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

*tapet

Tapete és evidentment un castellanisme, i la pronúncia popular de les dues es com a es ho referma, però no és sinònim de cobretaula (que és on remet l'adaptació tapet del dicc. normatiu). La definició en castellà, tant al DRAE com a l'enciclopèdia Espasa-Calpe, és "Cubierta de hule, paño u otro tejido, que para ornato o resguardo se suele poner en las mesas y otros muebles", i en català també té aquest ús, p.ex. com a protecció de respatllers i braços de butaques entapissades, tradicionalment de ganxet o de puntes.

L'adaptació tapet és un castellanisme camuflat i desafortunat que sempre em fa pensar en un tap petit i en res més. En Coromines en diu, al DECat, s.v. tapís: "Tapet en català és en realitat un castellanisme [...], com ho prova ja el fet que generalment es deia tapétẹ i la forma descastellanitzada feia i fa riure com a equívoca" (VIII, 300a17-21).

Al CTILC apareix tapete utilitzat per en Santiago Rusiñol i la Víctor Català, entre altres, aquesta també amb el diminutiu tapetet.

-Al dicc. català-castellà-llatí-francès-italià de la impremta Torner del 1839: "TAPETE. s. m. Cuberta que se posa á las taulas, còfres y altras cosas. Tapete. Tapetum mensae; aut areae operiendae. Tapis. Tappeto."
-Al dicc. Figuera (1840): "Tapéte, m. Tovâyas per tâula de escríurer, etc. "
-El dicc. Aguiló cita tapete ("castellanisme") d'un inventari de Cervera del 1789.

Si l'objecte cobreix una taula sense estar-hi enganxat sí que equival a cobretaula, mentre que el cobertor fix d'una taula de billar és un feltre. Per a altres mobles, com sofàs o butaques, es pot dir macassar, o bé funda. Els dels respatllers en concret també es poden dir reposacaps, tot i que aquest terme és més corrent en el sentit del petit coixí individual que sobresurt del respatller dels seients de cotxe.

En un registre col·loquial, de totes maneres, m'estimo més la realitat de tapete que el castellanisme dissimulat tapet.