Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

judeïtat


Terme no inclòs als diccs. que consulto, com tampoc judaïtat ni judaïcitat; sentit diferent de ‘judaisme’
Posted by

bàguel


La pronúncia general és plana. La nota 1 de l’entrada corresponent de la Wikipedia francesa diu: “L’orthographe recommandé par l’Office québécois de la langue française depuis 2000 est «baguel», car l’orthographe «bagel» peut être prononcé avec un [ʒ] comme dans «gel».” El terme yídix, procedent d’Alemanya, té una ge amb so “gue”. Com proposen els diccionaris sonaria [bəjèl], quan en realitat sona [bàgəl], i per tant s’hi acosta més la grafia que proposo.
Posted by

eixida


Definit al DECat com ‘pati interior o darreres d’un edifici’, que és el sentit barceloní que em resulta més familiar, no recollit al DCVB ni al DIEC2 (o en tot cas mal definit, acc. 2), sí GDLC (acc.3); v. DECat, III, 254b54-255a7, on estableix la diferència amb celobert

DECat IV, 819a46-51: "AlcM ens fa saber que [hort] "a Menorca (fora a Ciutadella, on es diu pati) és el tros de terra descobert situat darrere una casa i destinat a conrar-hi diferents plantes i flors" (o sigui, si fa no fa, el que es deia l'eixida a les barriades barcelonines)"
Posted by

per igual


No al DIEC2, però cita del Spill d’en Jaume Roig al DCVB (“Pobres e richs / han per egual / tots semblant mal”, 9001). Usat per en Coromines (DECat, II, 31b23, p.ex.)
Posted by

comis(s)ariar

'ser l'encarregat de decidir el contingut de (una exposició artística o d'una altra mena)';
encara no acceptat al DIEC2, no DDLC ni GDLC; sí en cast. al DRAE
Posted by

bullidora


'Tetera de bullir aigua'. D’ús recent, no al DIEC2, al GDLC ni al DCVB. A la Viquipèdia hi ha l'entrada bullidora elèctrica
Posted by
Subscriure's a: Missatges (Atom)