En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
domés 'només'
de siguida
D'aquesta variant no en diuen res ni el DCVB ni el DECat. M'és familiar de Barcelona, i trobo que també és pròpia del tortosí (Els parlars del Baix Ebre) i del lleidatà (Lo Diccionari Lleidatà). També la trobo en una lletra del grup de rock manresà Gossos.
P.S. Una altra assimilació semblant: dicidir
tocar fusta
No DCVB, sí DIEC (com a expresió secundària, al costat de tocar ferro); no Fabra, però ni amb fusta ni amb ferro.
Sí DDLC amb cita del 1966 (Gabriel Ferrater). Google Llibres: Pla, Guillem d'Efak, una obra de teatre del 1936 (Catalunya teatral). ARCA: La Nova revista (1929) i altres.
Pel que fa a tocar ferro, a ARCA tampoc n'hi ha ocurrències abans de la dècada de 1920.
Al Refranyer català comentat (1951), Joan Amades sembla restringir l'expresió toca ferro a quan es veu un geperut, cosa de la qual parla Reig (v. paràgraf següent):
Eugeni S. Reig (https://rodamots.cat/escreix/eugeni-s-reig-tocar-ferro/) ho considera no idiomàtic, i calc del castellà en l'ús actual, tot i reconèixer que buscar la protecció supersticiosa de la fusta (arbres sagrats en la cultura celta, la veracreu com a forma cristiana d'aquesta tradició) és molt antiga. S'excedeix quan diu: "La nostra expressió tocar ferro és molt més moderna [que tocar fusta], és d’origen medieval, però des d’aleshores ençà és l’única que hem usat." Com veiem, la utilitzen Gabriel Ferrater (Reus), Josep Pla (Empordà), Guillem d'Efak (Mallorca); Palau i Fabre (El porter i el penalty); la gent de Fraga (https://pccd.dites.cat/p/Tocar_fusta). Jo sóc de família barcelonina des de fa generacions, nascut el 1959, i a casa no s'havia dit ni sentit mai tocar ferro. Per la vehemència de Reig, tocar ferro deu ser l'expresió pròpia i exclusiva del País Valencià.
Al Tresor d'en Griera conviuen totes dues formes com a expresió pròpia d'un joc:
A l'Enciclopèdia de la fantasia popular catalana d'en Joan Soler i Amigó es diu:
Reig és essencialista; Fité és pràctic. Admetre totes dues variants no fa mal a la llengua. Són altres interferències les que fan mal.
P.S. En Lluís Payrató fa referència implícita a l'ús de totes dues expresions (Català col·loquial)