Cas anàleg al de drogad(d)icte. La pronúncia relaxada general és sense la o del prefix radio-.
Al DDLC, cita del 1935 d'un físic en una publicació de l'IEC (Quintana i Marí, Antoni: El deuteri, l'aigua pesant i altres compostos. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1935). Pel que veig, en una data molt més pròxima (1997), l'IEC continua publicant llibres d'especialistes que utilitzen la forma sense -o- (JOU I MIRABENT: Matèria i materialisme. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1935).
Un poema de l'Anton Sala-Cornadó: "Deu, vint, cent megatons / i núvols radiactius. / No quedaran moltons, / ni quedaran perdius. / Només viurem tu i jo, / parlant en català, / bastint ciutats i temples de debò / i fent de cada nit un Nadal i un demà."
Al DRAE hi ha totes dues formes. Per mi, d'això se'n racionalitat, esperit pràctic i falta de prejudicis.
P.S.
Sense prendre la preferència a radioactivitat, la forma sincopada radiactivitat, en ús almenys des del 1909, podria ser admesa com a secundària.
A Google Llibres hi apareixen unes quantes ocurrències antigues, pròximes a l'època del descobriment del fenomen.