antípodes nf pl.

El trobo en femení plural en una colla de llibres de filologia, llengua i literatura escrits per estudiosos com la lingüista Júlia Butinyà, el dramaturg Joan Abelló, el poeta Segimon Serrallonga, el filòleg Rafael Alemany, Carles Miralles, Badia i Margarit, etc.

La forma més espontània, ni que pugui ser per influència del cast., és la femenina. Més que un castellanisme, però, podria ser agafat directament del francès, on la forma les antipodes és masculina. Com que l'article pl. (les) és idèntic en tots dos gèneres, la confusió podria venir d'aquí tant en cast. com en cat. A més a més, l'ús actualment més corrent del pl. respecte al sing. pot haver fet que l'usuari vegi inconscientment antípodes com un pl. d'un antípoda femení (v. la forma llatina a la cita d'en Coromines d'aquí sota).

Un altre argument a favor del femení plural és l'analogia. Hi ha uns quants noms geogràfics genèrics que tradicionalment s'han fet servir en plural, com p.ex. les Espanyes, les Índies, les Amèriques, i especialment "les quimbambes" com a indret remot.

Fora de l'asseveració normativa general que és masculí plural, no en trobo comentaris enlloc: res a Converses filològiques, Lleures i Converses, Del català incorrecte al català correcte, dicc. López del Castillo, GEst ni Pla Nualart.

Al DECat: "Antípoda [-odas: "qui adversa nobis premunt vestigia, qui stant adversis vestigiis contra nos", OPou, 1647]; figuradament 'persona d'hàbits contraris' [...] B. de Maldà [...]: del ll. tardà antipodas, provinent de l'acus. grec ad antipodas, gr. ἀντίποδες id." (VI, 510a19-26)

Com en altres casos en què la norma permet l'ús dels dos gèneres, jo aquí també ho permetria.