Quedo parat de descobrir que clonació no està admès al DIEC2 al costat de clonatge; ni tan sols se m'havia acudit que pogués no ser-hi. Sí que apareix al Termcat, però només en lèxic forestal. Al GDLC, amb més lògica, sí que hi és, i com a forma principal. A les edicions antigues en paper del GEC no hi era, però a la versió on-line ja hi apareix.
En Gabriel Bibiloni, en una entrada del seu blog, considera aquesta forma, injustificadament, un "hispanisme", quan la realitat és que el sufix -ació pertany de ple dret a la llengua catalana (habitació i mil mots més), al costat del sufix igualment català -atge (habitatge i mil més).
Seria hora que el dicc. normatiu l'inclogués. Sí que hi ha aceració, per exemple, i com a entrada principal, al costat de aceratge; o amalgamació al costat de amalgamatge; etc. etc. És més: en la formació de substantius que denoten processos, dominen els formats amb -ació en exclusiva: adulteració, aglutinació, etc.
En castellà és clonación, i en italià és clonazione. En francés és clonage, i en portuguès és clonagem. En català podem triar. Actualment domina l'ús de clonació, tant en llenguatge divulgatiu com especialitzat.
Per tenir una visió més de conjunt d'aquests tipus de substantius abstractes i d'altres, de totes maneres, vegeu el treball Els substantius d'acció i efecte en català d'en Xavier Rull.