Després de l'article d'en Pla Nualart del 2011 (Pertot arreu o per tot arreu?), i sobretot després de la sanció institucional de la locució incorporant-la al dicc. normatiu, no cal dir-ne gaire cosa més.
Potser convé dir, però, que al DIEC no n'hi ha cap remisió ni a per ni a tot, i que a l'entrada arreu2 és dins de tot arreu com a ex. al costat de de tot arreu i a tot arreu, no com a locució amb subentrada pròpia, a diferència de pertot arreu.
Era una reclamació del GEst (1992), que, perquè se l'acceptés, donava com a argument l'analogia amb expresions com "per tot Europa". L'analogia amb a tot arreu i de tot arreu, però, com diu en Pla Nualart, és més pròxima i concloent. També hi ha analogia amb des de tot arreu, cap a tot arreu, contra tot arreu, etc.
Segons la documentació existent, ja hi ha exs. antics de per tot (arreu) sense soldar: "--- tocà'l --- per cascuna part del cors, e per tot lo trobà fret" (trad. Decameró, c. 1400, apud DECat, VI, 440b58-60); "ha prou caçat / lo món cercant / e traspassant / per Ceca y Meca, / la Vila seca / e vall d'Andorra, / volta d'en Torra, / e Santa Creu, / per tot arreu, / fins Pont-trencat/ ---" (Spill d'en Jaume Roig, apud DECat, VIII, 669b31-35)
En literats més recents ha sigut també d'ús freqüent. DDLC: Bertrana, Sagarra. CTILC: Raimon Casellas, Antoni de Bofarull, Torras i Bages, Apel·les Mestres, Llorenç Riber, Puig i Ferreter, Carles Rahola, Miquel dels Sants Oliver, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Pla, etc.. (Mirant el corpus només per sobre, veig que també hi ha moltíssims per tot adverbials sense soldar: Verdaguer, Guimerà, etc. etc.) Google Llibres: Marian Aguiló (al dicc. i en relats), A. M. Alcover, Diàlegs de Plató (llibres V-VII, trad. Manuel de Balasch).