llagrimal

DCVB, GDLC, ésAdir, no DIEC2; ja al dicc. Torra del 1647 com a subst. segons el DECat

contorsionar-se

No apareix al DIEC2, al GDLC ni al DCVB, però en Coromines en parla al DECat, amb alguna cita i beneint-lo implícitament. El trobo al Bearn. 

Al treball "Els substantius d'acció i efecte en català" de Xavier Rull es diu, sobre aquests substantius:

"Fité ha afrontat el problema amb prou profunditat, i potser per això advoca per l’admissió de diverses paraules: “Un dels procediments per obtenir verbs nous, en català, consisteix a derivar-los de substantius. [...] En les seqüències que admet el diccionari, com ara fondre/fusió/fusionar, normalment acostuma a haver-hi una especialització, de tal manera que el verb primitiu correspon al sentit recte i el verb que es forma a partir del susbtantiu correspon al sentit figurat: es fonen metalls i es fusionen partits. Hi ha gairebé sempre un matís semàntic diferenciador. N’hi ha una colla usuals que al diccionari no trobareu: cohesionar, col·lisionar, contorsionar-se, convulsionar, decepcionar, disseccionar, distorsionar, erupcionar, explosionar, extorsionar, flexionar (interessant com a terme gramatical), guionar, involucionar, miccionar, pol·lucionar, pressionar (diferent de prémer), promocionar (en esports), recensionar, secessionar, succionar, versionar, visionar [...], viviseccionar. Tots aquests verbs presenten una n abans de la terminació perquè per etimologia la forma fonològica subjacent del substantiu la inclou, cosa que no passa en verbs com contactar, impactar i ofertar, formats pel mateix procediment i que el diccionari tampoc encara no preveu. En canvi, sí que preveu: accionar, addicionar, afeccionar-se, ambicionar, annexionar, comissionar, condicionar, confeccionar, congestionar, contusionar, dimensionar, emocionar, lesionar, municionar, obsessionar, posicionar, sancionar, vehicular. Amb els verbs que no hi ha al diccionari es poden fer grups. Els que tenen un sinònim perfecte ho tenen més difícil per entrar-hi, a reserva de la pressió que pugui fer l’ús, tot i que l’ús és l’únic argument que explica la presència de la parella obsedir/obsessionar[.] En la mesura que hi hagi una especialització de significat, és més fàcil que el diccionari doni entrada al nou verb.” (FITÉ 1993: 52-53)"

(estar/quedar) en deute

No DIEC2 ni GDLC. Caure en deute en una definició s.v. contreure al GDLC, i en deute a seques al DCVB definint en descobert s.v. descobert, -a. Però trobo ‘estar en deute’ utilitzat per en Badia i Margarit i en Rubió i Lluch, i ‘quedar en deute’ utilitzat per en Germà Colon

subtinent

sub-tinent al DECat s.v. alferes, sotstinent al DIEC2. ¿Per què no admetre'ls tots tres, a l'anglesa?

herència genètica

Terme més inequívoc que la herència a seques dels diccs.; Viquipèdia (igual que cast., gallec, basc); DDLC a l’entrada genètic; a DIEC2 i GDLC només s.v. aprenentatge i descendent

gomina

'Fixador dels cabells' (GDLC on-line); originàriament marca comercial, no DIEC2, GDLC en paper, DDLC, DCVB ni López del Castillo, però d’ús corrent i amb derivats com engominar

P.S. Incorporat al DIEC2 el juliol del 2024.

a primer cop d'ull

Encara que al primer cop d’ull sigui l’única variant que el DIEC2 incorpora (ex. dins acc. 6.1 cop), a primer cop d’ull no té res d’incorrecte. És més, hi ha una possible distinció útil: al primer cop d’ull té el sentit ‘a la primera mirada [ja es descobreix o percep clarament alguna cosa]’, mentre que a primer cop d’ull vol dir ‘en una primera mirada [sembla descobrir-se o percebre’s alguna cosa susceptible de comprovació posterior]’

ghetto, kosher, rap (estil musical)

Em resisteixo a catalanitzar-los perquè, adaptats gràficament al català i en rodona, em fan pensar massa en el sentit dels seus homònims catalans (‘vell’, ‘encarregat de la caixa comptable d’una empresa’ i ‘tipus de peix de carn apreciada’ respectivament)

P.S. V. kòixer