No apareix al DIEC2, al GDLC ni al DCVB, però en Coromines en parla al DECat, amb alguna cita i beneint-lo implícitament. El trobo al Bearn.
Al treball "Els substantius d'acció i efecte en català" de Xavier Rull es diu, sobre aquests substantius:
"Fité
ha afrontat el problema amb prou profunditat, i potser per això advoca per
l’admissió de diverses paraules: “Un dels procediments per obtenir verbs nous, en català, consisteix a
derivar-los de substantius. [...] En les seqüències que admet el diccionari,
com ara fondre/fusió/fusionar, normalment acostuma a haver-hi una
especialització, de tal manera que el verb primitiu correspon al sentit recte i
el verb que es forma a partir del susbtantiu correspon al sentit figurat: es
fonen metalls i es fusionen partits. Hi ha gairebé sempre un matís semàntic
diferenciador. N’hi ha una colla usuals que al diccionari no trobareu:
cohesionar, col·lisionar, contorsionar-se, convulsionar, decepcionar,
disseccionar, distorsionar, erupcionar, explosionar, extorsionar, flexionar
(interessant com a terme gramatical), guionar, involucionar, miccionar,
pol·lucionar, pressionar (diferent de prémer), promocionar (en esports),
recensionar, secessionar, succionar, versionar, visionar [...], viviseccionar.
Tots aquests verbs presenten una n abans de la terminació perquè per etimologia
la forma fonològica subjacent del substantiu la inclou, cosa que no passa en
verbs com contactar, impactar i ofertar, formats pel mateix procediment i que
el diccionari tampoc encara no preveu. En canvi, sí que preveu: accionar,
addicionar, afeccionar-se, ambicionar, annexionar, comissionar, condicionar,
confeccionar, congestionar, contusionar, dimensionar, emocionar, lesionar,
municionar, obsessionar, posicionar, sancionar, vehicular. Amb els verbs que no
hi ha al diccionari es poden fer grups. Els que tenen un sinònim perfecte ho
tenen més difícil per entrar-hi, a reserva de la pressió que pugui fer l’ús,
tot i que l’ús és l’únic argument que explica la presència de la parella
obsedir/obsessionar[.] En la mesura que hi hagi una especialització de
significat, és més fàcil que el diccionari doni entrada al nou verb.” (FITÉ
1993: 52-53)"