Al costat del també castellanisme tobillera, ha sigut tradicionalment la forma de dir en el món esportiu català les faixes de roba que subjecten i protegeixen el puny de la mà, per una banda, i el turmell, per l'altra. En el cas de les del puny de la mà solen ser de roba de rus per eixugar-se la suor, esp. en tenis.
El DIEC2 proposa com a alternativa el calc dissimulat canellera, que a mi, com a parlant del domini central, em fa pensar en "(dona) canallera", és a dir 'dona que li agrada la canalla'.
Com a possible alternativa al castellanisme i al calc dissimulat hi ha braçal de puny, un neologisme paral·lel a un poc habitual "brazal de muñeca", que em sembla de totes maneres més idiomàtic que l'opció del DIEC2 (absent al Fabra, al DCVB i al DDLC), també present al GDLC i a la GEC.
En Valentí Puig utilitza munyequera en una obra seva.
P.S. Sobre tobillera. En Carles Riba fa servir aquesta paraula en una carta, però amb el sentit de 'noia casadora jove, o noia presumida', partint de la idea que per exhibir-se "ensenya el turmell", és a dir que porta unes faldilles més curtes del que convenia al decòrum de l'època.