El DDLC inclou la variant olla a pressió, sobre la qual el blog Silencis del DIEC diu:
"olla a pressió f. 1. Olla de pressió. (GD62, DNV)
Quan t’acostumes a cuinar amb olla a pressió ja no canvies.
2. Ambient de gran pressió, bé per la quantitat de gent, bé per la tensió que es viu, etc.
El camp serà una olla a pressió.
En aquests moments l’empresa és una olla a pressió que pot explotar en qualsevol moment."
En fan o feien ús (de la locució, no només de l'aparell): Pere Verdaguer, Luján, Espinàs, Calders, Isabel-Clara Simó, Joaquim Molas...
Silencis del DIEC no diu res, però, d'un cas semblant, que és el de avió a reacció. Trobo que en fa ús en Joan Fuster, per exemple.
Es tracta d'un gal·licisme conegut, que també en castellà s'havia combatut tradicionalment però el DRAE ja inclou. Més informació a la fitxa a + substantiu de la CDLPV, on també toca la parella de ratlles / a ratlles, i inclou una referència del Diccionari pràctic de qüestions gramaticals d'en Joan Abril.
Per qüestions de naturalitat, semblaria que tant olla a pre(s)sió com avió a reacció s'haurien d'admetre, a diferència d'altres casos (v. aquí sota) on la forma amb de es manté viva i encara es percep com a única forma idiomàtica. A favor de a pre(s)sió es pot adduir la locució cervesa a pre(s)sió, que utilitzen en Quim Monzó o en Sergi Pàmies, entre altres.
Dins la fitxa "Remarques sobre la preposició de" de l'ésAdir es diu, en aquesta mateixa línia:
"Es considera poc genuïna (gal·licisme) la construcció a + substantiu com a complement del nom. Tot i que es tracta d'un ús cada cop més estès i habitual (sobretot en casos com olla a pressió i avió a reacció), es recomana optar per la forma considerada tradicional: de + substantiu.
- cuina de butà
barca de motor
màquina de vapor
fogó de petroli
corbata de ratlles
camisa de quadres
gust de conyac
pudor de gas
olor de colònia"