En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
DECat:
“A sota veu [1919, Pons Mass.; DFa.]” (VIII, 118b11-12)
“+A sotaveu ‘en veu baixa’ (no en el DFa., però és usualíssim, i amb matís peculiar, crec que val més escriure-ho junt, o si de cas, amb guionet, però no com a locució de tres mots)” (IX, 225b21-24)
En suport de la forma soldada tenim l'analogia amb formes semblants acceptades normativament, com de sotamà.
No inclòs las diccs. que consulto (no DIEC2, no DDLC). Equivalent aproximat a l'anglès pinafore.
Encostipar verb al DCVB, no DIEC2.
DECat:
“Tan vivaç ha restat sempre encadarnar que a la seva influència es deu el que generalment es digui ara encostipar-se per constipar-se ‘agafar un refredat’, en el català central.” (II, 380a29-32)
“substantiu costipat m. ‘cadarn’, mot familiar molt estès (també val. [...])” (III, 776b26-38)
Cites CTILC de encostipat subst. des d'en Pons i Massaveu (1878), incloent-hi l'Emili Vilanova, en Narcís Oller, en Prudenci Bertrana, i escriptors més recents com en Quim Monzó, en Jaume Fuster, etc.