a sotaveu

DECat:

A sota veu [1919, Pons Mass.; DFa.]” (VIII, 118b11-12)

“+A sotaveu ‘en veu baixa’ (no en el DFa., però és usualíssim, i amb matís peculiar, crec que val més escriure-ho junt, o si de cas, amb guionet, però no com a locució de tres mots)” (IX, 225b21-24)

En suport de la forma soldada tenim l'analogia amb formes semblants acceptades normativament, com de sotamà.

P.S.:

Diccionari de Alguerés - sotaveu, a