Sobre tira-xines. Castellanisme molt introduït, almenys en català central. En parla en Pla Nualart a La temuda pregunta del 'tirachinas'. Inclòs al blog "Silencis del DIEC".
Una alternativa és tiragomes, que no incorre en el castellanisme xina 'pedreta', 'palet de riera', i que és (o era) d'ús cap a la banda dels bisbats de Vic i de Girona (Torelló, Besalú, Banyoles, Girona, segons aportacions de lectors de l'Ara a l'article esmentat d'en Pla Nualart). Apareix al DDLC amb cita d'en Josep Pla del 1966.
Pel que fa a tirador, sembla popular al País Valencià, també pel que se'n diu en comentaris de l'article d'en Pla Nualart.
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
(camí) fresat 'fressat, transitat'
L'única manera com ho he sentit sempre a Osona.
Cap referència a DIEC2, DCVB o DDLC. Al DECat només diu que fressa 'excrements' (amb el mateix ètimon) "en altres comarquesa val. ho pronuncien amb la sonora" (IV, 198a3-4 i ss.).
Cap ocurrència al CTILC, però sí al Google Llibres ("camí fresat", "camins fresats", "corriols fresats"): La Veu de Catalunya, 1891; D'ací d'allà, 1919; Vell i Nou, 1920; Francesc Pujols, 1922 (Llibre de Job: traducció parafràsica); Nostre Senyor Jesucrist segons els Evangelis, 1923 ("hi havia un camí fresat que el travessava"); Joan Coll i Taberner (mossèn de Celrà, guerra civil); Ramon Erra (osonenc), 2001.
Cap referència a DIEC2, DCVB o DDLC. Al DECat només diu que fressa 'excrements' (amb el mateix ètimon) "en altres comarquesa val. ho pronuncien amb la sonora" (IV, 198a3-4 i ss.).
Cap ocurrència al CTILC, però sí al Google Llibres ("camí fresat", "camins fresats", "corriols fresats"): La Veu de Catalunya, 1891; D'ací d'allà, 1919; Vell i Nou, 1920; Francesc Pujols, 1922 (Llibre de Job: traducció parafràsica); Nostre Senyor Jesucrist segons els Evangelis, 1923 ("hi havia un camí fresat que el travessava"); Joan Coll i Taberner (mossèn de Celrà, guerra civil); Ramon Erra (osonenc), 2001.
Xavier Pàmies
arreserar 'arrecerar'
Encara que recer es pronuncia sempre tal com s'escriu, el verb derivat, d'ús més corrent, sonoritza sovint la "ce". La majoria dels diccionaris (DIEC2, DCVB, fins i tot DDLC i DECat) callen el fet, i només trobo que en parli el dicc. Aguiló ("arrecerar [arresserar, arreserar; arra-] : posar a recés.")
Ocurrències al CTILC: Maria del Pilar Maspons (1874), Narcís Oller (Notes de color, 1883), Pons i Massaveu (La colla del carrer, 1887, on el context deixa clara la pronúncia sonora perquè també hi surt "amenassas" etc.: "arraserantse en sa esquena perque no 'l vejessen; ó 'l gos del forn, que sempre venía entre potas, y s' enduya una trepitjada d' aquellas que, no veya las estrellas, pero las sentia entre sos dits, formant una constelació pariona á las rengleras de tatxas d' un borceguí de xicot; mes ni las amenassas de la dona, ni 'ls renys del senyor, ni 'ls grinyols de la bestioleta entebiavan nostra fúria. "); etc.
Ocurrències al CTILC: Maria del Pilar Maspons (1874), Narcís Oller (Notes de color, 1883), Pons i Massaveu (La colla del carrer, 1887, on el context deixa clara la pronúncia sonora perquè també hi surt "amenassas" etc.: "arraserantse en sa esquena perque no 'l vejessen; ó 'l gos del forn, que sempre venía entre potas, y s' enduya una trepitjada d' aquellas que, no veya las estrellas, pero las sentia entre sos dits, formant una constelació pariona á las rengleras de tatxas d' un borceguí de xicot; mes ni las amenassas de la dona, ni 'ls renys del senyor, ni 'ls grinyols de la bestioleta entebiavan nostra fúria. "); etc.
Xavier Pàmies
implausible
Sense entrada pròpia als diccs., però present en l'expresió proposició implausible s.v. proposició al DIEC2.
Xavier Pàmies
calada 'pipada'
Accepció absent a quasi tot arreu: DIEC2, DCVB, GDLC, GEst, dicc. López del Castillo, Plantem cara i Del català incorrecte... d'en Solà, DECat, ésAdir... Només trobo que se'n fa esment al blog Silencis del DIEC i al DDLC, amb cita d'en Ferran Torrent del 1987; al CTILC hi ha cinc cites del mateix autor dintre la mateixa novel·la (Un negre amb un saxo).
En trobo una ocurrència a la novel·la Els antípodes de la Marina Ginestà, del 1967: "Prefereixo quedar-me aquí – repetí. Alseu costat–afegí baixet. I, amb un accentamarg: — Només tinc por d'una cosa, ara, del dia que vostè se n'anirà de San Pedro per anar a viure amb el seu marit, a Mèxic. L'angoixa de la resposta no va ser ngida. Va fer l'efecte d'una discreta invitació. — Qui sap quan me n'
Recollit a diferents diccs. virtuals (hyper-dictionary, p.ex.)
És d'ús corrent en el llenguatge oral.
En trobo una ocurrència a la novel·la Els antípodes de la Marina Ginestà, del 1967: "Prefereixo quedar-me aquí – repetí. Alseu costat–afegí baixet. I, amb un accentamarg: — Només tinc por d'una cosa, ara, del dia que vostè se n'anirà de San Pedro per anar a viure amb el seu marit, a Mèxic. L'angoixa de la resposta no va ser ngida. Va fer l'efecte d'una discreta invitació. — Qui sap quan me n'
Recollit a diferents diccs. virtuals (hyper-dictionary, p.ex.)
És d'ús corrent en el llenguatge oral.
Xavier Pàmies
travesti
No al DIEC2. Sí a l'ésAdir. A Silencis del DIEC: "travesti adj. i m. i f. Transvestit. (ésAdir; DCCN, GD62, GDLC, DNV: travestí)"
Al DDLC com a entrada secundària.
Cites al CTILC. De travesti: Raimon Casellas, Josep Pla, Jaume Vidal Alcover, Xavier Fàbregas, Joan Fuster, Montserrat Roig, Rodolf Sirera, Terenci Moix, etc. De travestí:Terenci Moix, Ferran Torrent.
*
P.S. Del blog Taller d'argot bord:
transsexual, transgènere, travesti i trans
Al DDLC com a entrada secundària.
Cites al CTILC. De travesti: Raimon Casellas, Josep Pla, Jaume Vidal Alcover, Xavier Fàbregas, Joan Fuster, Montserrat Roig, Rodolf Sirera, Terenci Moix, etc. De travestí:Terenci Moix, Ferran Torrent.
*
P.S. Del blog Taller d'argot bord:
transsexual, transgènere, travesti i trans
Sovint els mots transsexual, transgènere, travesti i trans
s'utilitzen malament o amb confusió. Per intentar discernir aquí com
s'hauria d'utilitza cada terme, malgrat que és un debat constant, fem
nostra l'aportació de Gerard Coll-Planas al seu llibre La voluntad y el deseo, en què es refereix a l'assumpte a la pàgina 26. Es pot trobar també a les pàgines 16 i 17 de la seva Tesi Doctoral. En fem un resum i traducció.
Les persones trans es troben excloses pel fet que la seva identitat de
gènere no es correspon amb la que els van assignar al néixer en funció
dels seus genitals.
Els homes trans són, doncs, persones que van néixer amb un cos de
femella i que s'identifiquen coma homes. Les dones trans, en canvi, van
néixer amb cos de mascle i se senten dones.
Hi ha persones trans que no s'identifiquen amb el gènere atribuït en
néixer però tampoc se senten identificades amb el contrari, de manera
que no reprodueixen una identitat femenina o masculina.
- Trans s'utilitza com a terme que engloba totes aquelles persones que no presenten una correspondència entre sexe i gènere: transsexuals, travestis i transgèneres. S'utilitza perquè ens sembla la forma més neutra per a referir-nos en la seva globalitat a totes les persones el gènere de les quals no es correspon amb el seu sexe de naixement.
- Transsexual. Es refereix per a aquelles persones que entenen que la no correspondència entre sexe i gènere requereix modificar el seu cos mitjançant hormonació i cirurgia. Així doncs, no es tracta només de constatar si hi ha hagut un canvi corporal sinó que té a veure amb una forma de concebre la no correspondència sexe / gènere. En altres paraules, denominem transsexual una persona que considera necessari transformar el seu cos encara que no ho hagi fet (per raons econòmiques, de salut, per ser menor d'edat…).
- Transgènere. És aquella persona que qüestiona la necessitat d'escollir entre els rols masculins i femenins i que no considera necessari establir una correspondència entre sexe i gènere mitjançant la transformació corporal. Entenem, doncs, que allò definitori d'aquesta categoria és la concepció de la transsexualitat, al marge de si la persona ha efectuat o no alguna transformació a nivell hormonal o quirúrgic.
- Travesti. És un mot utilitzat sovint com un insult cap a les persones trans. Prové de transvestit, persones a qui agrada vestir-se puntualment amb roba del sexe oposat. En alguns llocs del món travesti s'utilitza com a sinònim de transsexual.
Xavier Pàmies
Bruseles
Dintre del fenomen general de sonorització de les esses sordes cultes estudiat per en Badia i Margarit, existeix la pronúncia popular "Bruseles", espontània des de fa més d'un segle i general fins que es va optar per estandarditzar-la com a Brussel·les.
Xavier Pàmies
tortillera
Castellanisme de to despectiu amb el sentit de 'lesbiana'.
En un registre subestàndard, col·loquial o vulgar, aquest terme i el també castellanisme bollera són, crec, els únics que té el català per referir-se a una persona homosexual de sexe femení.
Excepte al DCVB, no el trobo a cap dicc., ni tampoc a cap llibre sobre barbarismes. L'ésAdir el recull com a terme d'ús acceptable en els registres corresponents.
En un registre subestàndard, col·loquial o vulgar, aquest terme i el també castellanisme bollera són, crec, els únics que té el català per referir-se a una persona homosexual de sexe femení.
Excepte al DCVB, no el trobo a cap dicc., ni tampoc a cap llibre sobre barbarismes. L'ésAdir el recull com a terme d'ús acceptable en els registres corresponents.
Xavier Pàmies