Encara que recer es pronuncia sempre tal com s'escriu, el verb derivat, d'ús més corrent, sonoritza sovint la "ce". La majoria dels diccionaris (DIEC2, DCVB, fins i tot DDLC i DECat) callen el fet, i només trobo que en parli el dicc. Aguiló ("arrecerar [arresserar, arreserar; arra-] : posar a recés.")
Ocurrències al CTILC: Maria del Pilar Maspons (1874), Narcís Oller (Notes de color, 1883), Pons i Massaveu (La colla del carrer, 1887, on el context deixa clara la pronúncia sonora perquè també hi surt "amenassas" etc.: "arraserantse en sa esquena perque no 'l
vejessen; ó 'l gos del forn, que sempre venía entre potas, y s' enduya
una trepitjada d' aquellas que, no veya las estrellas, pero las sentia
entre sos dits, formant una constelació pariona á las rengleras de
tatxas d' un borceguí de xicot; mes ni las amenassas de la dona, ni 'ls
renys del senyor, ni 'ls grinyols de la bestioleta entebiavan nostra
fúria. "); etc.