Variant de la locució normativa a la desbandada.
Ocurrències al Google Llibres: "Va reeixir a aplegar els pirates en desbandada" (Baltasar Porcel, 1995); "de manera que tothom, espantat, fugiria en desbandada" (Pep Coll, 1978); "perseguint carlins en desbandada" (Ferran Sánchez Agustí, 1996); "fugien en desbandada" (Francesc Grau, 1981); etc.
Al marge d'aquests quatre exemples, la formació de la locució sembla natural a partir de frases en que en + desbandada apareixen juntes però no soldades com a locució, sinó més aviat amb la preposició acompanyant algun verb que la regeix, com ara "la retirada va acabar en desbandada"; o bé a partir d'altres tipus de frases en què la variant a la desbandada és inviable, com ara "Les certeses venidores han acudit a mi en desbandada indòmita".
Acceptat per l'ésAdir.