DCVB: "CARTUTX (vulgarment, cartutxo)", "Fon.: kəɾtúʧu (or., men., eiv.); kaɾtúʧo (occ., val.); kəɾtúʧo (mall.)."
Cites CTILC, entre altres: Marian Vayreda, Prudenci Bertrana, Joan Sales, Josep Vallverdú (tot singulars).
En Francesc Vallverdú constata a L'escriptor català i el problema de la llengua (1968) l'ús que Sales en fa: "És molt àmplia la llista de vulgarismes --genuïns o de fa temps assimilats-- que Sales incorpora: istiu, cartutxo, decepcionar, enterro, pistonuda, cine, sunyer (per somier), palmatòria, dimontris, quadro, etc.. A remarcar que el 1956 Sales ja usava mots com fondo, -a, viudo, -a, moreno, etc., que posteriorment han passat al diccionari com a mots secundaris." [En Joan Solà ja consignava les observacions d'en Vallverdú a Del català incorrecte...]
En Coromines diu: "Cartutxo [1803, Belv., Lab. 1839], del cast. cartucho [1588], adaptació del fr. cartouche, que per la seva banda ho fou de l'it. cartoccio" (DECat, II, 599b39-42)
També al dicc. d'en Pere Antoni Figuera del 1840.
Forma no reclamada per Silencis del DIEC.
Acceptat només cartutx al DIEC2, el GDLC, etc., i fins i tot a l'ésAdir. Aquesta "o" nefanda, com diria en Coromines!