En primer lloc remeto al complet article "El plural amb «s» de les sigles" d'en Jaume Salvanyà a Llengua Nacional (tercer trimestre del 2009). Aquí em limito a insistir en la proposta de normalització de les sigles més interioritzades pels parlants com a noms comuns, és a dir, les que quan les pronuncien no les veuen com a sigla sinó com a mer substantiu. La forma amb guionets sembla preferible perquè en la pronúncia es manté la tonicitat a totes tres síl·labes, mentre que el diacrític marca el caràcter agut del mot (a l'extrem contrari tindríem devede, desaconsellable perquè fora de context podria ser llegit dәvèdә).
V. oenagé, o-ena-gé