sunyer

'somier'. El DCBV incorpora sunyer com a entrada secundària amb remisió a somier, on diu que es pronuncia "suɲé (vulg. or. i bal.).". En Joan Sales utilitza aquesta forma a Incerta glòria, com ja en Francesc Vallverdú consigna a L'escriptor català i el problema de la llengua. En ús corrent des de fa almenys un segle (revista Festes de Vich, 1919, segons CTILC).