Terme molt generalitzat però absolutament estigmatitzat per la
normativa com a castellanisme: no DIEC2, no Termcat, no GDLC; DDLC com a
entrada secundària, amb una citació periodística del mateix any (1987)
que la de l'entrada principal.
El DCVB sí que l'inclou. L'ésAdir de la Corporació Catalana de Mitjana Audiovisuals l'accepta com a preferent.
En Coromines, al DECat: "petrolier o petroler (que hauríem de rebutjar com a francesisme agreujat per castellanisme [...]" (VI, 369b15-16)
A banda de la possible difusió des del castellà, a l'arrelament de petroler pot haver contribuït la productivitat del sufix -er com a formador d'adjectius substantivats. La variant sufixal -ier
també és força productiva, però molt menys, i d'altra banda es
restringeix més a la creació de substantius o adjectius referits a
persona (arrier, artificier, brigadier, cerimonier, furrier, homeier, joier, justicier, matrimonier, vidrier). El sufix -er, en canvi, és d'aplicació més diversa, i precisament forma part de diferents tipus de naus: gasolinera 'embarcació moguda per una màquina de combustió interna a base de gasolina', canonera, torpediner, creuer, veler. Aquesta analogia deu haver ajudat molt a implantar petroler 'nau' com a normal i a veure petrolier com a "estrany", que crec que és com l'hi veu la majoria en l'ús espontani.
És més: s'hauria de verificar que petroler, en tots els seus sentits ('nau' subst. però també com a adj.), deriva efectivament de petroli, i no de petrol (del fr. pétrole).
Segons el DECat, aquest gal·licisme es documenta ja al Labèrnia (1840)
justament a l'època en què aquesta substància comença a utilitzar-se com
a combustible contemporani. El DCVB el documenta a "Empordà, Pallars,
Camp de Tarr.", i el DDLC en dóna cita del 1955
del folklorista i escriptor pallarès Joan Lluís. D'aquesta forma
primitiva hauria
pogut derivar-se naturalment petroler, -era en tots els sentits (refineria, etc.)
Semblaria
demostrar-ho l'existència a Palma de Mallorcs d'un antic edifici
conegut tradicionalment com "Sa Petrolera": "L'edifici de Can Salas es
va construir l'any 1881 i feia part del
complex conegut com "sa Petrolera", una de les primeres refineries de
petroli que hi va haver a l'estat espanyol." (informació del Servei
d'Educació Ambiental del Govern Balear)
P. S. Un home
de mar com en Josep Pla deia: "Fer una vida lliure en el mar, que
al meu entendre és un dels més grans ideals humans que es poden
tenir, és només a l‘abast de persones que tenen molts diners. Així, de
moment, irem seguint el petroler
perquè no podem fer res més: altres, potser, tenen menys." (Volum 18
"Obra completa", p. 320-321) Ho trobo en un treball d'en Pere Torra, que
en nota a peu de pàgina comenta: "El llibre de l'Obra completa fa
servir sistemàticament el terme petroler, en lloc de petrolier, que és el que recull el DIEC2.